El blog de Judith Vives
Profunda i complexa, Saint Omer, d'Alice Diop (2022), se’ns presenta en la forma d’una pel·lícula de judicis, on l’acusada és una jove senegalesa-francesa acusada d'assassinar el seu nadó. Una escriptora, que vol escriure sobre el mite de Medea, assisteix com a espectadora d’aquest judici on afloren diversos temes, que van des de la bruixeria fins… Continue reading Judici a la societat
El culebrot mediàtic al voltant del rodatge de No te preocupes, querida (Don’t worry Darling, Olivia Wilde, 2022) i el sarau dels actors a Venècia li ha fet més mal que bé a una pel·lícula incomprensiblement maltractada per la crítica. No em sembla tan dolenta com l’han pintat les cròniques del festival, la veritat. En… Continue reading La distòpica mística de la feminitat
A l'Altàntida Film Festival de Filmin s'ha pogut veure Rose (Aurelie Saada, 2021), una comèdia agredolça sobre una dona de 78 que, després de quedar vídua i de portar una vida d’esposa i mare, ha d’aprendre a emancipar-se i ser independent. En aquest procés de creixement, coneixerà un home força més jove que ella amb… Continue reading Les dones grans i el sexe
Dues propostes de temàtica literària (i sexual) molt xules dins l’Atlàntida Film Fest de Filmin. ‘Quiero hablar de Duras’ (Claire Simon, 2021) posa en escena, amb actors, les sessions de gravació de l’entrevista que Yann Andrea va fer amb una periodista per parlar de la naturalesa de la seva estranya relació amb Marguerite Duras. L’entrevista… Continue reading Literatura i sexe
L’opera prima de Laura Samani, Pequeño Cuerpo (Piccolo corpo, 2021) proposa una reflexió sobre el gènere i la identitat en la forma d’un drama d’època ambientat a la Itàlia rural del 1900 i que progressivament es va tornant un conte d’arrels mítiques i bellesa aclaparadora. La pel·lícula té dues protagonistes: Àgata, una dona que ha… Continue reading Posar nom, existir
A Spencer, Pablo Larraín posa Diana de Gales al centre d’una història de fantasmes, els seus, que l’assetgen pels passadissos i entorns del palau de Sandringham: la premsa del cor, la infidelitat de Carles d’Inglaterra amb Camilla, els trastorns alimentaris i, sobretot, el control sobre la seva vida -els moviments, els vestits, el pes- que… Continue reading Fantasmes i espantaocells
La realitzadora Carol Rodríguez Colás debuta amb Chavalas, una pel·lícula honesta, divertida, entranyable i emocionant, que ens parla sobre la relació que tenim amb els nostres orígens i també sobre l’amistat. La seva protagonista és Marta, interpretada per l’actriu emergent Vicky Luengo. Marta és una fotògrafa que intenta obrir-se pas en l’univers artístic de Barcelona.… Continue reading Chavalas, reconciliar-se amb els origens
Una sala d’estar és l’espai on col·lisionen dues forces oposades. La d’Estrella, una dona que s’acaba de quedar vídua i que troba un únic refugi tancada a casa, on viu amb la seva filla Leonor. La noia, en canvi, comença a despertar al món i el petit poble de províncies on viu se li fa… Continue reading El viatge emocional d’una mare i una filla
[Article publicat a la revista Valors] En els darrers mesos s’han estrenat diverses pel·lícules que porten a la gran pantalla la vida de dones singulars. Des de la primavera i durant estiu hem pogut veure els biopics de Mary Shelley, Nico, Maria Callas o Whitney Huston, que se sumen a d’altres films recents que també… Continue reading Dones que inspiren pel·lícules
En els darrers mesos, la directora franco-belga Agnès Varda ha estat notícia per diverses raons. El passat novembre, la veterania realitzadora rebia, de mans d’Angelina Jolie, un Òscar honorífic al conjunt de la seva trajectòria, el primer que s’atorga a una dona directora. Varda ho va celebrar posant-se a ballar amb l’actriu, després de pronunciar… Continue reading El cinema militant i humanista d’Agnès Varda
Una de les pel·lícules més modernes i radicals del cinema espanyol, i també una de les menys conegudes, porta la signatura d’una dona directora. Es tracta de Cecilia Bartolomé, que amb el seu treball final de carrera a l’Escola Oficial de Cinema, titulat Margarita y el lobo, va filmar una obra pionera del cinema feminista… Continue reading DONES AL CINEMA_ Cecilia Bartolomé, la “pionera” del cinema feminista espanyol
[Article publicat inicialment al web ElCinèfil.cat] Dos homes en un cotxe agafen un autoestopista que és, en realitat, un perillós fugitiu sense escrúpols que els agafarà com a ostatges en una fugida pel desert mexicà. Aquest és l’argument d’El autoestopista, un contundent thriller de baix pressupost i en blanc i negre rodat l’any 53 que,… Continue reading DONES AL CINEMA_Ida Lupino, davant i darrere la càmera
Cinema i altres urgències 