De sobte estic veient moltes pel·lícules que tracten sobre la intel·ligència artificial, els robots humanoides i la relació entre homes i màquines. Aquí breus ressenyes de dues que estan molt bé.
After Yang (Kogonada, 2022)
Els records ens fan humans? Poden estimar, els robots? La mateixa pregunta que planteja “Blade Runner”, formulada a la manera del cinema d’Ozu, en un drama costumista i futurista sobre una família que conviu amb un robot -un tecnosapiens- i que ha de decidir que fer-ne un cop l’androide comença a fallar.
Ciència ficció filosòfica i zen de la mà del pensador d’imatges que és Kogonada, amb un Colin Farrell fabulós en un paper d’aquests tipus “Langosta” que li escauen tan bé. I en el seu minimalisme, After Yan planteja qüestions sobre la intel·ligència artificial, la relació entre els homes i les màquines i les implicacions d’humanitzar-les.
I què dir dels títols de crèdit pop? I de la referència a All about Lily Chou Chou?
“El Hombre Perfecto” (Maria Schrader, 2021)
Comèdia romàntica sobre una dona que s’enamora d’un maromo robot (bastant espectacular, tot sigui dit). La pel·lícula de la realitzadora Maria Schrader no és extraordinària, però sí que sap fer servir les premises de la comèdia romàntica per plantejar molt bé els dubtes, les implicacions i les conseqüències en el comportament humà que poden sorgir d’una relació d’aquesta naturalesa.
Cinema i altres urgències 