Tot i que ha passat pràcticament desapercebuda, m’ha agradat molt veure ‘Nostalgia’, de Mario Martone (2022). L’argument giral al voltant d’un home que ha estat 40 anys fora de la ciutat torna al seu barri i observa els canvis que s’hi han produït (o que no s’hi han produït, cosa igualment significativa). D’aquesta manera, el film ens ofereix un interessant pel retrat del rione Sanità, a Nàpols, un dels barris més degradats de la ciutat, i els seus intents de dignificar-se tot i la dificultat de fugir de la influència de la camorra.
Dóna la casualitat que fa només uns mesos vaig estar a Nàpols i concretament a Sanità, que és el barri on va néixer el popular Totò (allà hi ha la seva casa natal). Vaig visitar les catacombes de San Gaudioso, que estan just a sota de Santa Maria della Sanità, l’església que surt a la pel·lícula, epicentre del barri.
El guia que ens va fer la visita, l’Antonio, ens va explicar com havia costat recuperar aquestes catacumbes, sense ajuda institucional ni de cap mena, i la feina comunitària que s’havia fet al voltant de la parròquia i el capellà. Talment el mateix que explica la pel·lícula, on el capellà del barri se’ns presenta com el revers en positiu del capo de la camorra, la figura que intenta treure els joves del carrer i apartar-los de la vida criminal.
El film de Martone fa un gir cap a un ajustament de comptes entre dos amics que comparteixen un secret del passat, i potser llavors la pel·lícula perd força, tot i que té un final operístic força espectacular. Però sobretot, quan ens parla de la ciutat, del barri i de la seva gent, és autènticament apassionant. I quin partit que li saben treure a la magnètica presència de Pierfrancesco Favino, un actor fabulós.
PD: podriem afegir Nostalgia al subgènere de joves en moto
Cinema i altres urgències 