CINEMA I ALTRES URGÈNCIES. El blog de Judith Vives

Bela Tarr va imaginar la fi del món com una llarguíssima fosa a negra mentre dos personatges s’esllangueixen enmig de la foscor. Pel romanès Radu Jude, la fi del món és un pla fixe de 40 minuts hilarant i patètic que ens parla de la hipocresia del món del postureig i les aparences en el que vivim. Ho fa a No esperes nada del fin del mundo (2023), a partir de la història d’una noia que es dedica a fer entrevistes a persones que han patit accidents laborals amb l’objectiu de trobar el millor cas per filmar un anunci del tot hipòcrita per conscienciar sobre les mesures per evitar aquests accidents.

Ja ens avisa el realitzador romanès amb el títol de la seva pel·lícula que no hem d’esperar massa cosa de la fi del món. No tindrà l’esfereïdora bellesa de The Turin Horse (2011), més aviat serà una cosa cutre i vulgar, perquè en la nostra societat on triomfen els vídeos absurds de TikTok, el marketing intenta dissimular totes les vergonyes socials i l’absoluta buidor intel·lectual ens arrossega a la deriva, no s’hi pot trobar cap grandesa.

No esperes nada del fin del mundo és un bon exemple de les maneres del nou cinema romanès que, des de fa ja prop de dues dècades i des d’una mirada realista, ofereix un retrat de la decadència del seu país i, per extensió, dels valors europeus i de la societat occidental. Jude opta per la vulgaritat, com ja va fer en el seu anterior film, Un polvo desafortunado o porno loco (2021), per presentar el que en realitat és un retrat ple de pinzellades tan subtils com intel·ligents de les misèries del món actual.

La manipulació de l’opinió pública, la hipocresia del discurs polític, la superficialitat ideològica, la precarietat laboral i estructural, i les xarxes socials com a vehicle per a la idiotització màxima de la societat són qüestions que s’aborden en aquesta pel·lícula que, como tot el cinema romanès recent, ens demana molta, moltíssima paciència, a canvi d’un exercici cinematogràfic de format original i amb un discurs d’allò més crític amb nosaltres mateixos.

La pel·lícula es pot veure a Filmin dins la programació de l’Atlàntida Film Fest.