El acusado (Les choses humaines, Yvan Attal, 2021) és un sòlid i elegant drama judicial sobre un cas de violació, que exposa tots els matisos, dubtes i “zones grises” -per dir-ho en paraules d’un dels protagonistes- sobre els límits del consentiment. La pel·lícula adverteix també del risc dels judicis mediàtics. La pel·lícula exposa el cas… Continue reading Els límits del consentiment
Etiqueta: crítica de cinema
Fake news, ara i sempre
La gran guanyadora dels recents Premis Cèsar del cinema francès adapta una de les obres principals d’Honoré de Balzac, 'Las ilusiones perdidas'. Es tracta d’un retrat de la França de la Restauració en el moment en què l’aristocràcia monàrquica persegueix la premsa liberal contrària als seus objectius de restaurar el règim monàrquic, i que des del nostre punt de vista serveix per reflexionar sobre el paper dels mitjans i la proliferació de fake news.
Tornar a un lloc conegut
La nova versió de West Side Story dirigida per Steven Spielberg s’inicia sobre un solar en runes on un cartell anuncia la construcció del futur Lincoln Center. Avui, aquest complex cultural és una realitat, però encara no ho era a principis dels anys 60 quan es va estrenar la mítica versió de Robert Wise i… Continue reading Tornar a un lloc conegut
Chavalas, reconciliar-se amb els origens
La realitzadora Carol Rodríguez Colás debuta amb Chavalas, una pel·lícula honesta, divertida, entranyable i emocionant, que ens parla sobre la relació que tenim amb els nostres orígens i també sobre l’amistat. La seva protagonista és Marta, interpretada per l’actriu emergent Vicky Luengo. Marta és una fotògrafa que intenta obrir-se pas en l’univers artístic de Barcelona.… Continue reading Chavalas, reconciliar-se amb els origens
La injustícia segons Polanski i Eastwood
Tenim en cartellera dues pel·lícules de dos grans directors que, malgrat les seves diferències, toquen temes molt similars. Per una banda, J’acusse, de Roman Polanski, aquí traduïda com El oficial y el espía, i per altra, la darrera obra de Clint Eastwood titulada Richard Jewell. Aquests dos films parlen, a partir de fets històrics produïts… Continue reading La injustícia segons Polanski i Eastwood
El viatge emocional d’una mare i una filla
Una sala d’estar és l’espai on col·lisionen dues forces oposades. La d’Estrella, una dona que s’acaba de quedar vídua i que troba un únic refugi tancada a casa, on viu amb la seva filla Leonor. La noia, en canvi, comença a despertar al món i el petit poble de províncies on viu se li fa… Continue reading El viatge emocional d’una mare i una filla
Vicis perillosos
L’actor Christian Bale torna a estar d’actualitat per haver guanyat un Globus d’Or pel seu paper a El vicio del poder. Per fer-lo s’ha engreixat més de vint quilos i s’ha sotmès a una de les transformacions camaleòniques a les que ja ens té bastant acostumats. Però seria una llàstima que aquesta anècdota entelés la… Continue reading Vicis perillosos
Banys de sang estivals
Aquest estiu s’han estrenat algunes pel·lícules bastant cafres i salvatges, us les comento per si us ve de gust un bany de sang. Revenge A mitjans agost i en sessions gairebé clandestines es va estrenar Revenge, de la debutant Coralie Fargeat, que va guanyar el premi a la millor direcció al festival de Sitges 2017.… Continue reading Banys de sang estivals
Busqueu Rodin a la wikipèdia
Confesso que la pel·lícula sobre Rodin em feia una mandra infinita. Ni el personatge ni la seva obra han estat mai sants de la meva devoció i, a mesura que he anat coneixent més detalls de la seva relació amb Camille Claudel, Rodin se m’ha anat fent més i més antipàtic. I aquesta tendència del… Continue reading Busqueu Rodin a la wikipèdia
Amor (i mort) de pel·lícula
Annette Benning sempre ha tingut una semblança natural amb la mítica actriu de Gloria Grahame. Els vincles entre les dues actrius va quedar confirmat quan la primera va fer, a Los timadores d’Stephen Frears, un paper de femme fatale que recordava a aquell rol de Grahame a Los sobornados, de Fritz Lang, una de les… Continue reading Amor (i mort) de pel·lícula
La mare Rússia no estima els seus fills
Tot el cinema d’Andrey Zvyagintsev té una càrrega política que obliga a llegir les seves pel·lícules entre línies, i la seva obra més recent, Sin amor, no és cap excepció. Aparentment, el film relata -amb una fredor esfereïdora- la ruptura sentimental d’un matrimoni en procés de separació, posant especial atenció en els efectes que el… Continue reading La mare Rússia no estima els seus fills
Bategar
L’any 89 es va estrenar Longtime companion (Compañeros inseparables), la primera pel·lícula en tractar obertament el tema de la Sida i també, m’atreviria a dir, una de les primeres a mostrar les relacions homosexuals en tota la seva quotidianitat i normalitat. Tot i que aquí es va estrenar al 92, va arribar força abans que… Continue reading Bategar