CINEMA I ALTRES URGÈNCIES. El blog de Judith Vives

A Hard Truths (traduïda al castellà com Mi única família (2024), un Mike Leigh en plena forma torna a col·laborar amb l’actriu Marianne Jean-Baptiste, recordadíssima pel seu paper a Secretos y mentiras. En aquest nou film, ella és el fil conductor d’una història que parla de relacions familiars, però sobretot, de dols mal digerits, de frustracions vitals i d’estats de depressió. 

Pansy és una dona que literalment està enfadada, molt enfadada amb el món. Amb la característica capacitat de Mike Leigh de tenyir de cert humor els seus retrats socials, aquest personatge que contínuament rondina i protesta al principi sembla que vagi a protagonitzar una comèdia negra. Fins que la pel·lícula fa un gir i comença a aprofundir en la veritable realitat de Pansy, una dona que viu marcada, ofegada per la seva pròpia insatisfacció, la frustració i el ressentiment contra tot i tothom (i en especial contra la seva mare), i que és incapaç de canalitzar aquestes emocions cap a una sortida que l’ajudi a tirar endavant.

Hi ha una escena on Marianne Jean-Baptiste passa del riure al plor en una centèsima de segon, en una sacsejada emocional que ajuda a entendre i connectar amb aquest personatge, malgrat que resulta, realment, molt i molt antipàtic. L’empatia, penso, és una altra de les característiques del cinema de Mike Leigh i aquí en torna a fer una bona mostra, mostrant-nos el rostre més dur de la depressió i convidant-nos a no jutjar la gent abans de conèixer les seves circumstàncies.  

Leigh contraposa la ruda Pansy amb la seva germana Chantelle, més alegre i vital; i contraposa la relació seca i distant amb el seu marit i el fill a la naturalitat amb que Chantelle es relaciona amb les seves pròpies filles. Així ens mostra diferents models de fer front al dol, a les expectatives no acomplertes, a les petites dificultats i fracassos quotidians i, en definitiva, a la realitat de la vida.

Leigh opta per un final obert que pot desconcertar bastant, però no importa. Tota la resta és una lliçó d’observació, de compressió de la naturalesa humana i d’empatia vers les persones i el seu patiment.