CINEMA I ALTRES URGÈNCIES. El blog de Judith Vives

En el taller del trimestre d’hivern a Casa Elizalde, dedicat a directors de cinema de comèdia, vam dedicar una sessió a la Nora Ephron, guionista i realitzadora que va configurar i fixar l’estil de la comèdia romàntica que va fer fortuna durant la dècada dels anys 90, i que va tenir a Meg Ryan com a rostre de referència.

Del cinema de Nora Ephron, sovint es destaca la personalitat independent i forta de les seves protagonistes femenines, així com la creació d’una estètica característica a través del disseny d’interiors i del vestuari.

Però repassant la filmografia d’aquesta guionista i directora, em vaig adonar de dues constants al seu cinema: per una banda, les referències i homenatges a pel·lícules clàssiques, sovint reconvertides en cites literals, i que col·loquen els seus films en la línia de la tradició de la comèdia sofisticada que arrenca amb Lubitsch i de la qual ella sembla proclamar-se hereva, renovadora i continuadora.

Per altra banda, també és un tret constant d’aquests films la presència dels dispositius tecnològics i les noves tecnologies que a partir dels anys 90 van començar a transformar les nostres vides: internet, ordinadors portatils, cercadors, mails i blogs.

D’aquí que, i ja em disculpareu el recurs tronat de citar Foix altra vegada per titular aquest post, el seu vers em sembli que s’escau molt amb aquests trets del cinema de Nora Ephron. A les seves pel·lícules hi ha, efectivament, una clara passió per les coses noves i les velles.

Aquí alguns exemples.

Cuando Harry encontró a Sally (Rob Reiner, 1989)

Nora Ephron va sentar les bases de la comèdia romàntica dels noranta gràcies al seu guió de Cuando Harry encontró a Sally, film dirigit per Rob Reiner però que avui costa molt no atribuir a la seva autora. Ephron recollia aquí algunes llavors sembrades per Woody Allen a Annie Hall, però ho portava cap al seu terreny irònic, quotidià i molt més femení.

En aquest film hi trobem referències al clàssic del cinema Casablanca (Michael Curtiz, 1942). A la primera seqüència del film, el viatge en cotxe que Harry y Sally comparteixen, hi ha una discussió sobre aquest film. Més endavant, els veiem en pantalla partida comentant de nou la pel·lícula que s’està emetent per la televisió.

Els personatges que comenten pel·lícules que veuen a la tele serà una constant als films dirigits per Nora Ephron, com ara veurem.

Algo para recordar (Nora Ephron, 1993)

Aquest va ser el primer gran èxit de Nora Ephron com a directora, que ja havia digirit algun film anteriorment. I aquí ja hi trobem exemples del seu interès pel cinema clàssic i nostàlgic i els avenços tecnològics.

En l’apartat de la nostàlgia, la referència en aquest film és la pel·lícula Tu y yo, titulada en anglès An affair to remember (cosa que inspira el títol espanyol del film de la Ephron).

A banda de recrear la famosa seqüència de l’Empire State, inspirada pel film clàssic, es menciona el film del 1957 en diverses ocasions. En moltes d’elles, serveix per introduir el concepte del “film per a dones”, sobre el qual també es fan diverses bromes. Als noranta, aquest “debat” sobre si hi havia un tipus de pel·lícula “que només agrada a les ties” va tenir cert recorregut.

Precisament, una de les escenes més emblemàtiques d’Algo para recordar és la que protagonitza Rita Wilson, quan es posa a parlar de Tu y yo y acaba plorant desconsolada quan recorda les emocions que li provoca aquesta pel·lícula.

Pel que fa a la tecnología, fa gràcia veure els models més primitius de cercadors d’internet. Com a periodista, Meg Ryan aprofita el seu accés a internet per buscar informació sobre el personatge de Tom Hanks en una mena de base de dades molt primària.

També veiem els nens de la pel·lícula fent servir l’Internet més primitiu per buscar informació sobre vols i per comprar els bitllets. Fa gràcia la frase que diu Jessica, l’amiga del nen protagonista, Jonah: “Si està a l’ordinador, s’ho creuen tot”.

Tienes un e-mail (Nora Ephron, 1998)

No cal dir que la tecnología és una part central del segon gran èxit de la Ephron, un film que aprofita l’eclosió dels xats que es va viure a finals dels 90 per explicar una història d’amor nascuda a Internet. Pot ser, fins i tot, la primera que es va mostrar al cinema?

Aquí, Meg Ryan és la propietària d’una petita llibreria de barri que s’enfronta a un empresari, Tom Hanks, que vol obrir una gran superfície tipus FNAC just al costat de la seva botiga. El que no saben cap dels dos és que, mentre que s’enfronten a la vida real, s’estan enamorant en les seves converses anònimes online via e-mail.

En l’apartat de les cites cinèfiles nostàlgiques, Tienes un e-mail s’inspira i fa diverses referències a El bazar de las sorpresas, una comèdia d’Ernst Lubistch del 1940 el títol original de la qual és The Shop Around the Corner. Aquest precisament és el nom de la petita llibreria de Meg Ryan.

A la peli de Lubitsch, els protagonistes son dos companys de feina que es cauen força malament, mentre que mantenen una relació epistolar anònima que irremeiablement els acabarà unint en una relació sentimental.

A més, el film de Nora Ephron recrea pràcticament idèntica la seqüència del cafè, la de la primera cita -fallida- de la parella, on l’home ja coneix l’identitat de la noia però ella encara no, cosa que genera una situació d’embolics força divertida.

Julie y Julia (Nora Ephron, 2009)

Aquest film és del 2009 però està ambientat al 2002, el moment en què es va viure el boom inicial dels blogs.

De nou, la premisa tecnològica és el pretext per estructurar una història que s’explica en dos temps: el de Julie, la jove que obre un blog per compartir les receptes de Julia Child; i el de la pròpia Julia, un flashback que explica com la dona d’un diplomàtic es va convertir en una popular cuinera televisiva, gràcies a l’èxit d’un llibre de receptes de cuina francesa.

Tot i que no és una comèdia romàntica com els títols més populars de Nora Ephron, sí que hi trobem les seves dones decidides, independents i amb empenta, i uns companys sentimentals masculins que es mostren solidaris i comprensius, una altra de les aportacions de la directora, que sens dubte també va contribuir a mostrar un altre model masculí en els seus films.