CINEMA I ALTRES URGÈNCIES. El blog de Judith Vives

A la pel·lícula Desde que te fuiste (1944), l’estrella del Hollywood de postguerra Jennifer Jones interpreta una noia que s’enamora d’un jove soldat destinat a un destí tràgic a la IIGM. Aquest soldat estava interpretat per Robert Walker, un actor que es faria famós temps després com a màxim villano al clàssic de Hitchcock Extraños en un tren (1951). En el moment en què va rodar aquest melodrama propagandístic sobre l’entrada dels Estats Units a la IIGM, Walker encara estava casat amb Jennifer Jones.

Però durant el rodatge es va produir el seu trencament. Va ser a causa de l’inici de la famosa relació de Jennifer Jones amb el productor estrella de Hollywood, David O. Selznick. El rei mides de Hollywood havia produït Lo que el viento se llevó i el seu nom era sinònim de prestigi i diners. La Jones, per la seva banda, havia protagonitzat La canción de Bernadette (Henry King, 1943), una pel·lícula que recordo haver vist moltes vegades de petita a la meva escola –que es deia Mare de Déu de Lourdes–, ja que explicava la història de la nena que va veure la Verge.

Selznick la va fitxar just després per donar vida a una de les adolescents de la seva pel·lícula sobre la guerra, i de fet, interpretava una noia molt més jove que la seva edat real. Durant el rodatge, el productor i l’actriu feien mans i mànigues per amagar la seva relació, que començava a ser coneguda per tothom, segons recorda l’actor Joseph Cotten a les seves divertides memòries. Així, que el personatge de Robert Walker mori deixant Jones sola no deixa de tenir una lectura simbòlica, fins i tot una mica maliciosa.

Jennifer Jones es va casar amb Selznick i van conviure junts fins la mort del productor, l’any 1965. A casa seva, decorant una de les sales principals, hi penjava el retrat que Robert Brackman va pintar de Jennifer Jones per a la pel·lícula Retrato de Jennie (William Dieterle, 1948). Com potser he comentat algun cop, és una de les meves pel·lícules preferides. Curiosament, a la pel·lícula hi torna a aparèixer Joseph Cotten, en el paper del pintor que pinta el famós quadre. La història relata un amor amb tints fantàstics i viatges en el temps, plena de reflexions sobre l’art, la transcendència i l’amor.

La història de marits i obres d’art no acaba aquí. Curiosament, un altre quadre, amb menys valor sentimental però de molt més valor econòmic, va definir el tercer matrimoni de Jennifer Jones amb el multimilionari col·leccionista d’art Norton Simon. Diuen que Simon va intentar comprar el Retrat de Jennie, però Selznick s’hi va negar rotundament. Això no va impedir que comencés a flirtejar amb la Jones fins que van casar-se l’any 1971.

Com a regal de noces, Simon li va regalar un preciós quadre de Zurbarán, pintor espanyol del segle XVII, valorat en 2,7 milions de dòlars de l’època. Avui, aquest Bodegó amb cidres, taronges i rosa (1633) forma part del Norton Simon Museum de Pasadena i fa poc es va poder veure, com a préstec, en una exposició al Museu del Prado.