CINEMA I ALTRES URGÈNCIES. El blog de Judith Vives

Sens dubte, el millor de Mi amiga Eva és el debat que genera. Pel que fa en el meu entorn, la nova comèdia de Cesc Gay ha provocat debats encesos sobre la representació de les dones madures.

Sempre a favor que hi hagi més papers protagonistes per a dones de 50 anys, i encara més si són dins del gènere de la comèdia. Gran encert de comptar amb Nora Navas, que confirma el seu enorme talent en un registre còmic poc explorat fins ara, a mig camí entre la Meg Ryan i la Bridget Jones. Però tot i això, no comparteixo l’entusiasme general per una comèdia que, al meu entendre, cau en massa clixés tronats, especialment la idea que l’amor romàntic ha de ser l’objectiu final de qualsevol dona, sigui de 16 o de 50 anys.

És interessant que es posi sobre la taula el desig femení en la maduresa, un tema encara poc explorat, però a Mi amiga Eva queda molt reduït a l’anècdota, i es nota massa la mirada masculina. Això es veu clarament en el tractament del marit (Juan Diego Botto), presentat com el “marit ideal”, quan en realitat és un narcisista que controla i humilia la seva dona davant dels amics. L’escena del sopar, que se suposa còmica, em va incomodar profundament.

Jo, que també estic punt de fer els 50, penso que Eva hauria d’aspirar a un respecte personal i professional, així com a una estabilitat i autoestima que la permeti expressar-se tal com és i com pensa, enlloc d’anar mentint a tothom per mirar de quedar bé i perseguir una fantasia romàntica adolescent per dissimular el seu malestar. Entenc, però, que una comèdia romàntica necessita un final feliç, perquè a tots ens agrada somiar de tant en tant, i que l’empoderament femení potser no acaba de quadrar amb aquesta premissa.

Potser el problema és meu: esperava que una comèdia romàntica d’una de 50 m’oferís alguna cosa més que el trillat conte del príncep blau. Tot i així, celebro i aplaudeixo que pel·lícules com Mi amiga Eva obrin camí. És fabulós que ens poguem veure representades com a protagonistes en la pantalla. Tant de bo la pròxima pel·lícula vagi un pas més enllà i ens regali un personatge que no hagi de viure la seva maduresa com una segona adolescència.

👉 Seguim el debat? Deixeu els vostres comentaris!