CINEMA I ALTRES URGÈNCIES. El blog de Judith Vives

📍 Aquesta postal arriba des de la Place Colbert, al cor de la ciutat portuària de Rochefort.

Si necessiteu és una injecció d’optimisme pur, aquest és el vostre destí. Només arribar a aquesta plaça, potser sentireu un irrefrenable impuls de posar-vos a saltar i ballar. Si t’hi pares una estona, gairebé hi pots veure tot de mariners vestits de blanc fent piruetes de ballet al ritme de la música de Michel Legrand.

Aquí té lloc un dels números més famosos de Les demoiselles de Rochefort (1967). L’estiu de 1966, el director Jacques Demy va decidir transformar aquesta tranquil·la ciutat militar en escenari del musical més lluminós, alegre i acolorit del cinema europeu.

Per rodar aquí, Demy va fer una autèntica bogeria. Amb el seu decorador Bernard Evein com a còmplice, va fer pintar milers de metres quadrats de façanes en tons pastel. Fins i tot els bombers van haver de buidar i tenyir l’aigua d’aquesta font central amb un líquid acolorit perquè fes joc amb els balls i els vestits. Durant uns mesos, Rochefort va ser un autèntic estudi a cel obert.

Aquesta alegria compartida, però, amaga una forta dosi de nostàlgia. Aquesta va ser l’última vegada que veuríem actuar juntes les germanes Catherine Deneuve i François Dorléac. Només uns mesos després de l’estrena, el juny de 1967, Françoise va morir tràgicament en un accident de cotxe amb només 25 anys.

El seu record ha quedat unit per sempre als carrers del poble. Avui, la plaça de l’estació porta el nom de Françoise Dorléac, i l’avinguda que arriba al Pont Transbordador de Rochefort, el de Jacques Demy.

Ruta per la Rochefort de pel·lícula

Per als amants del cinema, Rochefort és un destí màgic. A la ciutat s’hi poden resseguir moltes de les localitzacions del film, tal i com recull el fulletó oficial de la ruta històrica de la ciutat. Aquestes son algunes parades interessants:

L’apartament de les “demoiselles” (A l’Ajuntament): Com que la casa de la Delphine i la Solange havia de tenir una vista directa a la fira de la plaça, el lloc triat per rodar va ser el primer pis de l’ajuntament. El despatx del mateix alcalde es va transformar en el plató de rodatge de l’apartament de les germanes.

El Pont Transbordador: El rodatge va començar el 3 de maig de 1966 just en aquest pont. El decorador el volia pintar completament de color rosa, però la producció s’hi va negar per pressupost. Avui dia, totalment restaurat, és l’últim pont transbordador de França i està considerat un monument històric.

El carrer llis de Gene Kelly: Jacques Demy va convèncer a la gran estrella dels musicals de la Metro perquè participés en la pel·lícula. Ho va fer a canvi d’una condició: van haver d’allisar completament l’asfalt dels carrers Latouche-Tréville i Chanzy perquè pogués lliscar i ballar el seu número de claqué sense perill.

La botiga de música: Les escenes d’interior de la mítica botiga de música de Monsieur Dame (Michel Piccoli) es van rodar a la Borsa de Comerç. L’edifici es va incendiar l’any 1970 i es va reconstruir. Actualment acull el mercat del peix, i els veïns diuen que ara són els peixaters els qui canten per atraure els clients els dies de mercat.

L’Alhambra-Colbert: El cinema de la ciutat on cada nit Jacques Demy i el seu equip es reunien per visionar els rushes (les escenes gravades del dia) i començar a imaginar el muntatge definitiu.

 📌 On veure les pel·lícules:

• Les Demoiselles de Rochefort (Jacques Demy, 1966) està disponible a Filmin.
• Com a complement, podeu recuperar el documental Las señoritas cumplen 25 años (Agnès Varda, 1993). La companya de Jacques Demy recorda en aquest preciós film com la ciutat es va bolcar amb el film i com li ret homenatge. El teniu també a Filmin.