Francis Ford Coppola va filmar al Teatre Massimo de Palermo el famós gran final d’El Padrino III, una seqüència de 40 minuts que té com a eix central una representació de la Cavalleria Rusticana en aquest escenari que recentment he tingut ocasió de poder visitar. I també hi vaig poder veure una Cavalleria, l’òpera de temàtica siciliana per excel·lència, associada per sempre més al final dels Corleone.
A la pel·lícula, Anthony Corleone, el fill de Michael (Al Pacino), ha decidit allunyar-se dels negocis familiars per dedicar-se a allò que realment l’apassiona: l’òpera. El seu debut ha de tenir lloc al Teatro Massimo de Palerm, on interpretarà Turiddu a Cavalleria rusticana, de Pietro Mascagni.
El film aprofita el fil argumental de la Cavalleria, que relata un crim passional per gelosia, com a contrapunt dels assassinats mafiosos que s’executen en paral·lel dins i fora del teatre, i la venjança siciliana de la ficció fa de teló de fons de la tragèdia final de la família.
Mentre Anthony canta sobre l’escenari, davant la mirada de la família Corleone, es van produint una sèrie d’assassinats que s’han anat preparant al llarg de la pel·lícula. A l’interior del teatre assistim a una tragèdia siciliana; fora, n’hi ha una altra que es va resolent gairebé al mateix temps. Coppola recrea la mateixa estructura d’accions paral·leles que Griffith va desenvolupar a la seqüència de l’assassinat de Lincoln a El nacimiento de una nación.
La tria de l’òpera de Mascagni té un sentit que va més enllà de l’ambientació. Cavalleria rusticana és una història marcada per la gelosia, l’honor, la venjança i la violència, elements que formen part del món dels Corleone des del primer film. Coppola fa que aquests dos universos, el de l’òpera i el de la família, s’acostin progressivament fins a acabar confonent-se. O dit d’una altra manera, Coppola converteix la història dels Corleone en el major drama operístic que s’ha vist al cinema.
Una nova producció
La pel·lícula no es limita a fer servir la música de fons. Coppola va crear una producció sencera de l’obra per mostrar-la a la pel·lícula i aprofitar, així, els elements comuns entre el que mostra la Cavalleria i la realitat de la trama.
Detalls com el gest de Turiddu mossegant l’orella a Alfio, Mamma Lucia cobrint-se el cap amb la mantellina o fins i tot la famosa frase “Hanno ammazzato compare Turiddu!“ troben una traslació en altres moments del film, com quan veiem una monja al Vaticà cridant “Han matat el Sant Pare!”.
El mateix realitzador va dissenyar una nova posada en escena i va encarregar la direcció de l’orquestra a Anton Coppola, el seu oncle, que podem veure dirigint al film. La part de Turiddu la canta el propi Franc D’Ambrosio, l’actor que fa el rol d’Anthony i que després va fer carrera com a cantant de musicals.
Reconstruir el teatre
El rodatge d’aquesta seqüència no va ser sencill. Quan Coppola va arribar a Palerm, el Teatro Massimo portava més de dotze anys tancat i es trobava en procés de restauració (aquest article quin paper hi va tenir la Màfia). Per això, encara que el teatre és fonamental per a la seqüència, els interiors que veiem durant la representació no són reals, sinó que es van recrear als estudis Cinecittà de Roma.
El Massimo de veritat apareix sobretot a les escenes exteriors i, molt especialment, a la part del tiroteig final rodat a les escales que condueixen a l’entrada del teatre. Algunes de les vistes del conjunt es van filmar també des de les terrasses del Palazzo Sovrana, situat davant mateix del Massimo i que avui acull uns apartaments de luxe.
Quan finalitza la representació, Michael, Kay, Mary i la resta de la família abandonen el teatre. L’assassí Mosca, disfressat de capellà, dispara contra Michael, però la bala acaba ferint mortalment Mary. La filla de Michael mor als braços del seu pare, davant del Massimo.
En aquell moment, Coppola introdueix un dels recursos més recordats de la pel·lícula. Michael obre la boca en un crit desesperat, que durant uns segons, és mut. I sobre aquestes imatges comença a sonar el famossíssim Intermezzo de Cavalleria rusticana.
La música que fins aleshores pertanyia a l’espectacle que tenia lloc dins del teatre passa a marcar el compàs de la tragèdia. Durant l’Intermezzo, Coppola introdueix els records de les tres dones que han marcat la vida del protagonista: Mary, Apollonia i Kay. Veiem Michael ballant amb cadascuna d’elles, en un resum que condensa tota la història personal de Michael en uns pocs instants, just quan acaba de perdre la seva filla.
La música de Mascagni continua mentre veiem Michael ja vell, sol, a Sicília, davant de la casa de Don Tommasino, uns instants abans de morir. L’òpera ha deixat l’escenari i s’ha convertit en la banda sonora de la vida de Michael.
Una Cavalleria Rusticana al Massimo de Palermo
Com a cinèfila amant de l’òpera, em va fer moltíssima il·lusió poder veure una Cavalleria Rusticana representada en aquest mateix escenari. La producció que nosaltres vam veure, signada per Marco Gandini, és molt clàssica i fidel al llibret, en una barreja dels típics decorats pintats i l’ús de la intel·ligència artificial per recrear la catedral de Ragusa.
Segurament, el factor de major interès va ser el debut del tenor Fabio Sartori com a Turiddu, al costat d’una espectacular Teresa Romano com a Santuzza i del gran Ambrogio Maestri com a Alfio, dirigits per Gaetano d’Espinosa en una interpretació alla italiana, com ha de ser. La llàstima és que en aquesta ocasió la Cavalleria es fes sola, sense el tradicional doble programa que sol incloure també Pagliacci o altres obres breus.
En tot cas, vam gaudir molt de la funció i de la visita al teatre, i només vam haver de lamentar, com era d’esperar, la baixa de Turiddu. Cap membre de la família Corleone va resultar ferit a la sortida.
Deixa un comentari