Los niños están bien comença amb un primer pla dels dos infants dins un cotxe, esperant la seva mare en una gasolinera. En els primers minuts de la pel·lícula, diverses escenes denoten aquesta espera i també l’angoixa davant la possibilitat que la mare hagi desaparegut, com efectivament passa quan aquesta dona, en una visita a la seva germana, acaba marxant sense dir res i abandona els fills amb la seva tieta (Camille Cottin).
Plantejada, doncs, des dels primers moments del metratge, l’absència de la mare és el punt de partida d’aquest film, però el conflicte real esclata quan es demostra que la seva és una desaparició voluntària. La policia es nega a buscar-la i la família ha d’acceptar una realitat amb molts interrogants i molt poques respostes.
La pel·lícula se centra a mostrar el buit emocional que deixa aquesta desaparició, la culpa i els remordiments que fa aflorar, més que no pas intentar buscar les causes socials o econòmiques de la seva decisió. D’aquesta manera, la pel·lícula s’allunya d”un tipus de cine social més convencional i entra en un altre territori.
El buit de la mare impacta de maneres ben diferents en els dos infants, un d’ells a les portes de l’adolescència. De forma delicada i sense dramatismes, la pel·lícula ens mostra les reaccions d’aquestes criatures que intenten canalitzar un dolor pel qual no tenen cap explicació.
La desaparició de la germana també sacseja el món aparentment estable de la tieta i fa aflorar les seves frustracions sentimentals, sobretot quan ha de fer-se càrrec dels seus nebots i assumir un rol matern que ella ha defugit. La creació del vincle pràcticament inexistent entre la dona i els infants i l’aprenentatge del dol es mostra en petits detalls, com ara l’escena on el nen veu a la tieta plorant després d’un desengany amorós.
El jove director Nathan Ambrosioni signa una pel·lícula molt madura, visualment elegant i emocionalment continguda, on l’absència d’un personatge fa més visible la incomunicació dins la família i les carències emocionals. Destaca també el treball que s’ha fet amb els joves actors, dels que s’han obtingut unes interpretacions profundes i emocionants sense que siguin afectades.
Deixa un comentari