
Acaba de sortir publicada en castellà per Acantilado la nova novel·la de l’escriptora russa Guzel Yájina, titulada Eisen, i subtitulada Una novela bufa, que la mateixa autora va presentar al costat del seu traductor, Jorge Ferrer, el passat 20 de novembre a la llibreria Finestres.
L’obra retrata el famós cineasta soviètic Serguéi Eisenstein, que va revolucionar el setè art amb les seves teories del muntatge, va posar el seu talent al servei de la revolució soviètica i va acabar atrapat per la mateixa maquinària política que havia ajudat a aixecar. L’autora, que va estudiar cinema abans de començar a escriure, va explicar que li cridava l’atenció que el mateix creador d’El acorazado Potemkin i Octubre (que encara avui s’emeten cada any a la televisió russa) fos també el responsable d’Iván el Terrible, prohibida per la seva càrrega profundament antitotalitària i antiestalinista. Aquestes contradiccions la van portar a investigar la seva figura i a redactar aquesta singular biografia ficcionada.

Per acostar-se a la persona real, Yájina va haver de fer tota una tasca de recerca i neteja de les històries falses que s’han generat al seu voltant. El director s’inventava constantment episodis de la seva vida i es concebia a si mateix com un personatge literari, fet que va dificultar separar el mite de la realitat. Per fugir d’aquestes fabulacions, l’escriptora ha treballat únicament sobre fets reals que ha pogut documentar, i ha fet servir la ficció per especular sobre el món emocional i psicològic del cineasta en diferents moments de la seva trajectòria.
Aquesta llibertat creativa li ha permès indagar en la relació d’Eisenstein amb la seva mare, aprofitant que la dona va fer un petit paper a El acorazado Potemkin. També s’ha atrevit a imaginar i reconstruir literàriament com eren les catorze escenes d’El acorazado Potemkin que la censura soviètica va tallar i que s’han perdut per sempre, així com el muntatge final de ¡Que viva México!, una pel·lícula que es va rodar però que no es va arribar a muntar mai.
Un altre aspecte destacable d’aquesta novel·la és la seva estructura, influenciada pel llenguatge cinematogràfic i, en concret, pel cèlebre muntatge d’atraccions d’Eisenstein. A través d’aquesta forma narrativa ens explica els diferents episodis de la vida del director, que el va portar de Moscou a París, Berlín i Mèxic.

Més enllà de la tècnica, segons va explicar l’autora, Eisen retrata una tragèdia humana, la de les contradiccions d’un geni absolut del cinema que, en el pla personal, podia resultar fred, mancat d’estructura moral i fins i tot cruel. El llibre convida a llegir-lo com un Faust modern que ho sacrifica tot per l’art, però també com un propagandista que es va sotmetre a la ideologia com un peatge necessari per continuar rodant. Entre l’ambició creadora, les rivalitats estètiques amb figures com Dziga Vértov i el jou tirànic d’Stalin, el preu de crear sense llibertat va acabar passant factura a un home que moriria d’un infart amb només cinquanta anys.
L’obra parla del paper que els artistes i creadors en governs totalitaris i, tal com va confirmar l’autora, en aquest aspecte la seva novel·la també es pot llegir des de l’òptica de la Rússia actual.
Deixa un comentari