L’experiència de Heimat

Heimat, la otra tierra

Aquests dies, els cinèfils tenim l’oportunitat de gaudir d’una experiència única: “Heimat, la otra tierra”, el gran fresc de l’Alemanya preindustrial del segle XIX signada per Edgar Reitz, s’ha estrenat als cines Verdi. Una obra magna que ens reconcilia amb el Cinema en majúscules, gràcies al seu humanisme, la seva voluntat de capturar la vida i la impressionant experiència estètica que ens regala als sentits.

“Heimat, la otra tierra”, és el darrer capítol d’un grandiós projecte iniciat per Edgar Reitz l’any 1984 amb la sèrie televisiva “Heimat”, que reconstruïa la història d’Alemanya entre el 1919 i el 1982 a partir del retrat d’una saga familiar, la dels Simon, en un petit poble rural, la fictícia Schabbach, situada a la regió de Hünsruck. “Heimat” prenia el seu nom de la paraula alemanya que significa “pàtria”, i que als anys 50 va servir també per identificar els Heimatfilms, pel·lícules que idealitzaven l’entorn rural. Reitz es va plantejar una revisió entre irònica i crua d’aquell tipus de cinema, per oferir una mirada crítica a l’evolució del seu propi país.

Després de la sèrie televisiva, que va ressorgir en dues temporades més l’any 92 i el 2004, Reitz va reprendre el seu projecte l’any 2013, aquesta vegada fent el salt al cinema. El darrer capítol, doncs, és aquest “Heimat, la otra tierra”, que ara ens arriba: un llargmetratge de quatre hores, en un espectacular blanc i negre que ens treu l’alè, que recupera la història de la família Simon a mitjans del segle XIX, amb una Alemanya rural amenaçada per la pobresa, la manca d’esperança i l’èxode migratori cap al Brasil.

El protagonista, Jakob Simon, és un jove curiós que somia amb fugir a una nova terra que es presenta plena de les oportunitats que el seu petit món rural li neguen. Fill de ferrer, Jakob no vol conformar-se en el seu destí com a artesà, i anhela conèixer una altra vida, malgrat el pes d’una “pàtria” que l’estira en direcció contrària. Al voltant de Jakob i els seus instints, es construeix el retrat col·lectiu i costumista de tota una comunitat que veu com el seu món es transforma a mesura que la història segueix el seu curs.

Reitz ens regala un preciós fresc sobre la historia d’Alemanya, però encara més bell discurs sobre la curiositat pel món que ens envolta i l’anhel de coneixement. En aquest sentit, aquest “Heimat, la otra tierra” connecta amb un film de vocació similar, “El nuevo mundo” de Terence Malick. Estèticament, però, el film de Reitz enllaça amb una tradició centreeuropea molt marcada, que té en les obres del director hongarès Bela Tarr un dels seus grans exponents.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s