El blog de Judith Vives
La realitzadora Carol Rodríguez Colás debuta amb Chavalas, una pel·lícula honesta, divertida, entranyable i emocionant, que ens parla sobre la relació que tenim amb els nostres orígens i també sobre l’amistat. La seva protagonista és Marta, interpretada per l’actriu emergent Vicky Luengo. Marta és una fotògrafa que intenta obrir-se pas en l’univers artístic de Barcelona.… Continue reading Chavalas, reconciliar-se amb els origens
La tercera pel·lícula del director Carles Marquès Marcet, un dels talents del cinema català més interessants del moment, reprèn dos dels temes que, de moment, han definit la seva filmografia. Per una banda, la vida de parella i les dificultats per capejar els esculls que poden minar la relació. Així passa, per exemple, amb la… Continue reading Els dies que vindran
Una sala d’estar és l’espai on col·lisionen dues forces oposades. La d’Estrella, una dona que s’acaba de quedar vídua i que troba un únic refugi tancada a casa, on viu amb la seva filla Leonor. La noia, en canvi, comença a despertar al món i el petit poble de províncies on viu se li fa… Continue reading El viatge emocional d’una mare i una filla
Les històries de dos pre-adolescents amb força coses en comú –són sords i han perdut els pares- s’entrecreuen en el Nova York dels anys 30 i els 70 per fer possible una meravella: la de la nova pel·lícula de Todd Haynes, “El museo de las maravillas (Wonderstruck)”que sense assolir el nivell de subtilesa del seu… Continue reading El plaer de deixar-se meravellar
No puc dir exactament que és el que m’ha fascinat d' “El sacrificio de un cirvo sagrado”. No sé ni tan sols si l’he acabat d’entendre o si em convenç el que la pel·lícula m’explica. Però puc assegurar que les imatges de la nova obra de Yorgos Lanthimos m’han quedat impressionades al cervell i que… Continue reading Llàgrimes de sang
Dos dels films més interessants que s’han pogut veure a la recent edició de l’Alternativa, el festival de cinema independent de Barcelona, passen al desert tot i portar el mar al seu títol. “El mar, la mar” i “El mar nos mira de lejos” dos documentals amb una vocació artística que els situa en la… Continue reading El desert com a territori alternatiu
Amb la més que notable Arrival en el seu currículum, Denis Villeneuve havia fet prou mèrits com per assumir el repte de dirigir la seqüela de la mítica Blade Runner. Trenta anys després del film original, Blade Runner 2049 ens presenta un nou agent blade runner, interpretat per Ryan Gosling, que farà una descoberta que… Continue reading L’actualització de Blade Runner
Dunkerque és un espectacle audiovisual molt potent. M’ha agradat molt, però no com a pel·lícula bèl·lica o històrica. L’he gaudit com a cinema-espectacle total. M’és bastant igual si no respon exactament als fets històrics, si no es veuen els nazis o si els francesos hi queden malament. El que m’interessa de Dunkerque és la manera… Continue reading En defensa del cinema-espectacle
Les dones de la família Coppola s’han hagut de fer fortes per destacar per sobre la gran figura de Francis Ford. No devia ser fàcil per a la jove Sofia, que als anys noranta va haver aguantar les crítiques per haver estat “col·locada” pel seu pare en un dels papers claus d’El Padrino III. Però… Continue reading El marit d’Eleanor i el pare de Sofia
Amb només set edicions, el Festival de Cinema D’Autor de Barcelona s’ha consolidat com un dels certamens cinematogràfics més potents i atractius de la ciutat. La seva programació permet posar-se al dia de les pel·lícules que han aixecat passions i polseguera als principals festivals internacionals, convida a descobrir nous creadors i noves cinematografies i dóna… Continue reading El DA de les apostes segures
L’estètica minimalista i la posada en escena de Lady Macbeth, la pel·lícula de William Oldroyd que inaugura el DA, remet directament a les “Cumbres Borrascosas” que va dirigir Andrea Arnold l’any 2012. Té el mateix aire de pel·lícula d’època anglesa modernitzada malgrat que aquesta Lady Macbeth no és La Lady Macbeth de Shakespeare, sinó la… Continue reading Lady Macbeth tancada a casa
Si després de veure La Bella y la Bestia us heu quedat amb ganes de veure contes clàssics adaptats al cinema, potser us pot interessar la Belle Dormant d’Ado Arrietta que s’estrena aquesta setmana. Arrietta adapta una bella dorment que té poc a veure amb la visió de Walt Disney. En canvi, podria emparentar-se amb… Continue reading Bella, queer i naïf
Cinema i altres urgències 