L’error és pensar que un Tarantino amb música d’Ennio Morricone serà un homenatge simpàtic als westerns de Sergio Leone. No. Los odiosos ocho té aspecte de western, sí, i un aspecte fabulós. Però només és una aparença, perquè The Hateful Eight és, en realitat, un exercici de revisionisme i depuració personal del propi estil, que porta a l’extrem tots els elements que caracteritzen el seu cinema: diàlegs extenuants que no van enlloc, la tensió, la dilatació del temps, la construcció de l’espai, la deconstrucció narrativa, el metarrelat, la cinefília, el joc (auto)referencial i la representació extrema de la violència. Tarantino vs Tarantino, l’autor en duel contra sí mateix posant-se i posant-nos a prova, gairebé fent-nos perdre la paciència fins a l’esperat i inevitable bany de sang final.
L’error és pensar que un Tarantino amb música d’Ennio Morricone serà un homenatge simpàtic als westerns de Sergio Leone. No. Los odiosos ocho té aspecte de western, sí, i un aspecte fabulós. Però només és una aparença, perquè The Hateful Eight és, en realitat, un exercici de revisionisme i depuració personal del propi estil, que…
No et perdis res de CINEMA I ALTRES URGÈNCIES.
Apunta’t aquí per rebre les actualitzacions al moment

Deixa un comentari