L’error és pensar que un Tarantino amb música d’Ennio Morricone serà un homenatge simpàtic als westerns de Sergio Leone. No. Los odiosos ocho té aspecte de western, sí, i un aspecte fabulós. Però només és una aparença, perquè The Hateful Eight és, en realitat, un exercici de revisionisme i depuració personal del propi estil, que porta a l’extrem tots els elements que caracteritzen el seu cinema: diàlegs extenuants que no van enlloc, la tensió, la dilatació del temps, la construcció de l’espai, la deconstrucció narrativa, el metarrelat, la cinefília, el joc (auto)referencial i la representació extrema de la violència. Tarantino vs Tarantino, l’autor en duel contra sí mateix posant-se i posant-nos a prova, gairebé fent-nos perdre la paciència fins a l’esperat i inevitable bany de sang final.
Cinema i altres urgències 