La funció del documentalista

Dimarts, 3 de maig, a la Filmoteca de Catalunya, va arrencar el cicle dedicat al reputat documentalista Frederick Wiseman amb la projecció de la seva pel·lícula més recent, National Gallery, i una de les seves primera obres, Law and Order, un documental sobre la policia de Kansas City rodat l’any 1968. Prop de cinquanta anys separen una obra de l’altra, però els principis que el van moure a posar-se darrera la càmera continuen intactes: la voluntat de fer entendre el món a través d’una mirada neta d’ideologies i el màxim de distanciada i objectiva del que pot ser capaç un observador situat en primera línia.

Wiseman, que precisament el mateix dia va ser nomenat Doctor Honoris Causa per la UPF, s’ha dedicat a retratar el funcionament de diverses institucions americanes i europees, i ens ha convidat a acompanyar-lo en aquestes visites privilegiades als seus interins. Visites que, com la de Law and Order, poden trencar-nos esquemes i deixar-nos sense paraules.

“Tot el que penso de la policia està en el documental”, va dir un Wiseman de poques paraules abans de la projecció del film. Tot semblava pronosticar un pamflet contra la brutalitat policial o, en la seva contra, un rentat de cara elegíac. Però no, Law and Order se situa en aquella zona dels matisos que fa difícil prendre partit a la primera, i que sense maquillar defectes, desvetlla també alguns dubtes raonables: sí, en el barri amb més delinqüència de Kansas City, la policia pot arribar a ser molt i molt brutal, però la realitat social és tan complexa que algú ha de posar-hi ordre. Wiseman no justifica ni disculpa cap actitud policial: només la mostra amb una proximitat esfereïdora.

Crec que, pràcticament de forma unànime, tots els presents vam estar d’acord en què avui, un retrat com aquest de la policia de qualsevol lloc del món seria pràcticament impossible. Les institucions, per descomptat, i també els individus, hem assolit un alt nivell d’autoconsciència de la pròpia imatge. Però aquesta noció, en un documental rodat l’any 68, es percep de forma molt diferent. I gràcies a això, avui encara Law and Order ens interroga sobre qüestions de les que potser tenim moltes idees preconcebudes i pocs coneixements de causa. Interrogar-nos sobre el món que ens envolta, mostrar-lo amb totes les seves contradiccions i convidar-nos a pensar-lo des d’una mirada diferent… no és aquesta, al capdavall, la funció del documentalista?