El blog de Judith Vives
En un moment del documental Maria by Callas, la pròpia diva explica que, malgrat que sovint li van oferir de cantar rols en musicals, mai els va acceptar per no trencar amb la imatge d’heroïna tràgica que es va construir a través dels grans rols d’òpera que va interpretar. El gran encert d’aquest documental dirigit… Continue reading L’heroïna tràgica
Dos dels films més interessants que s’han pogut veure a la recent edició de l’Alternativa, el festival de cinema independent de Barcelona, passen al desert tot i portar el mar al seu títol. “El mar, la mar” i “El mar nos mira de lejos” dos documentals amb una vocació artística que els situa en la… Continue reading El desert com a territori alternatiu
La Mostra de Cinema Àrab i del Mediterrani que se celebra aquesta setmana a la Filmoteca de Catalunya ofereix dins la seva programació dues obres que ofereixen una mirada al conflicte entre Israel i Palestina des del cinema documental, però amb plantejaments estètics molt diferents. Ghost Hunting (Istiyad Ashbah), de Raed Andoni El director de Ghost… Continue reading Dues mirades documentals al conflicte palestí
Amb l’ajuda del fotògraf David Lachapelle, el ballarí Sergei Polunin va voler plasmar amb aquesta coreografia els sentiments que el van portar a renunciar a la seva carrera, davant la sorpresa de tothom. Polunin, comparat amb Nijinsky i Nureyev, ha estat el ballarí principal més jove de la història del British Royal Ballet i una… Continue reading Suspendre’s a l’aire
El festival Docs Barcelona es va acabar diumenge passat però a mi encara m’havia quedat pendent parlar de dos documentals que em van agradar molt. En concret, us explicaré dos moments que em van impressionar bastant. Spaceship Earth Aquest és un documental sobre el canvi climàtic que parteix de la idea expressada per Marshall McLuhan… Continue reading Dos moments del Docs Barcelona
En una escena del documental Grab and run, de la catalana Roser Corella, veiem un grup d’homes del Kirguizistan muntats a cavall, competint per veure qui s’emporta una ovella agafada al vol. La imatge funciona com a gran metàfora visual del tema del documental. En aquesta antiga república soviètica existeix una tradició, ben viva encara,… Continue reading La situació de la dona i el malestar de la política, epicentres del Docs Barcelona
Ficció i documental, dues estratègies indistintes per crear un únic llenguatge cinematogràfic. Perquè el cinema s’ha d’escriure, i reescriure, fins que el retrat de la realitat s’assembli a la ficció que el cineasta ha creat en el seu cap. La memòria com a artefacte (re)creat, la història com a ingredient per fusionar ficció i documental,… Continue reading Ficció i documental
Dimarts, 3 de maig, a la Filmoteca de Catalunya, va arrencar el cicle dedicat al reputat documentalista Frederick Wiseman amb la projecció de la seva pel·lícula més recent, National Gallery, i una de les seves primera obres, Law and Order, un documental sobre la policia de Kansas City rodat l’any 1968. Prop de cinquanta anys… Continue reading La funció del documentalista
Es va colar a la suite dels Beatles, va enganyar Roman Polanski, va ser fotògrafa de Raphael, va escollir el vestit de Massiel per Eurovisió, Clint Eastwood la va besar als llavis. Fou amiga de Xavier Cugat, Joan Manuel Serrat, la Duquesa d’Alba, Fernando Rey, el Cordobés, Lola Flores, Salvador Dalí… Com és possible que… Continue reading Una (i única) entre tots
[Article publicat al digital Núvol.com] Vertigo, d’Alfred Hitchcock, està considerada la millor pel·lícula de la història. Avui ningú posa en qüestió la seva influència d’aquest i altres films de la seva filmografia, però a finals dels anys cinquanta, poca gent es prenia seriosament el cinema de Hitchcock. Considerat com un bon entertainer i poca cosa… Continue reading La fascinació pel cinema de Hitchcock
Cinema i altres urgències 