La darrera pel·lícula de Jia Zhangke, Más allá de las montañas, reprèn el seu relat sobre la transformació social i econòmica de la Xina de les darreres dècades, i ho fa fidel a l’estil intimista, metafòric i de cert realisme màgic (aquí amb la projecció de futur a l’any 2025) que defineix el gran gruix de la seva filmografia. Personatges atrapats en els seus anhels d’una vida millor que mai acabarà de ser del tot possible, víctimes de les fantasies de progrés d’un país que, com Saturn devorant els seus fills, deixa la població orfe d’esperances a canvi d’uns quants dòlars (i Dòlar, per cert, és el nom poc subtil del fill que neix en plena eclosió capitalista).
Com sempre en el cinema de Jia Zhangke, les cançons populars actuen com a fil conductor de la història i com a expressió de l’ànima i els sentiments dels personatges. En aquest cas, el Go West dels Pet Shop Boys es converteix en un eloqüent leitmotiv (la Xina que mira a Occident) i serveix també per regalar-nos seqüències tan esplèndides com la que tanca el film.
[Recupera les meves crítiques d’Still Life i Useless, de Jia Zhangke]
Cinema i altres urgències 