La mantis d’Isabelle Huppert a Elle

Aquests dies tenim la gran fortuna de poder gaudir doblement d’Isabelle Huppert i comprovar que avui és, probablement, la millor actriu del cinema europeu i internacional. La podeu veure a El porvenir, en el paper d’aquesta professora de filosofia que accepta amb serenitat i maduresa el inesperats canvis en la seva vida. I també la podeu veure en un paper molt diferent, el d’una autèntica “mantis”, a Elle, de Paul Verhoeven.

El director holandès, conegut per títols polèmics com Instinto Básico o Showgirls, ha tornat al cinema després de deu anys d’inactivitat amb un film basat en la novel·la de Philippe Djin, rodat a França i amb una personalitat com la d’Huppert al capdavant. Només l’actriu francesa, entrenada en papers extrems gràcies a les seves col·laboracions amb Claude Chabrol (Gracias por el chocolate) o Michael Haneke (La pianista), podia ser capaç d’interpretar el personatge de Michelle, una exitosa executiva d’una empresa de videojocs víctima que és víctima d’una violació.

Aquest és el punt de partida d’un film provocador en la línia del cinema de Verhoeven, amb dones de caràcter fort que fan servir la seva sexualitat com a motor de control de la seves vides i també per posar a ratlla els homes que tenen al seu voltant. Així ho fa també Michelle amb el seu exmarit, el seu fill pusil·lànime, el seu amant –marit de la seva millor amiga-, el seu atractiu veí i el becari de la seva empresa.

Sense entrar en més detalls i a risc de fer un spolier, val a dir que la violació inicial és només el punt de partida d’un recorregut narratiu que poc té a veure amb el que puguem imaginar d’entrada. En aquest punt, però, val la pena destacar que l’actitud “passiva” que adopta Huppert amb el seu personatge d’El porvenir, contrasta amb el control i decisió que mostra la seva “femme fatale” d’Elle. Per això aquests dos films constitueixen ara mateix la millor sessió doble que es pugui regalar un cinèfil.

Verhoeven fa gala del seu estil provocador i un demencial sentit de l’humor, per fer un retrat sagnant de l’alta burgesia francesa, les seves hipocresies, perversions i debilitats, en una obra que el reconciliarà amb tots aquells que sempre l’han odiat per pel·lícules com Showgirls.

[Article publicat al blog Prova i Error]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s