El nom de Woody Allen aviat deixarà d’estar associat a un director per passar definitivament a definir un subgènere de la comèdia urbana, intel·lectual, neuròtica i amb Nova York de fons. Dins aquest paràmetres s’emmarca la deliciosa Maggie’s Plan, de Rebecca Miller.
La Maggie del títol és un enèsima variació del personatge que s’ha creat l’actriu Greta Gerwig en una filmografia que ja l’ha convertit en la nova musa del cinema independent, amb noies en la trentena solteres, entusiastes i motivades, una mica ingènues i bastant perdudes en la seva vida. Però aquí, potser per primera vegada, el seu personatge té un objectiu més o menys clar i, malgrat donar unes quantes voltes, l’acabarà assolint.
Al començament de la pel·lícula, Maggie vol ser mare i està molt convençuda de convertir-se en mare soltera. L’atzar li té preparat un gir inesperat en la figura d’Ethan Hawke, un professor universitari i escriptor frustrat, atrapat en un matrimoni que no rutlla amb la calculadora i freda Julianne Moore, capaç de dotar de mil subtileses un personatge amb riscos de caure en la paròdia simplona.
Lluny de caure en convencionalismes i tòpics sobre el paper de la dona en la comèdia romànica, Maggie’s plan aconsegueix donar-li la volta a quasi tot i fer capgirar les expectatives de l’espectador, sense renunciar ni un sol moment als embolics amorosos, les situacions divertides i el final feliç que defineix el gènere. Però és que potser resulta que per les dones independents del segle XXI, el final feliç no passa per l’altar i sí, en canvi, per ser capaces de viure la vida segons els seus propis objectius vitals.
A Maggie’s plan es toquen amb aparent lleugeresa temes importants des d’una òptica femenina. Primer, la decisió de ser mare i de fer-ho fora de les normes establertes. També la manera d’encarar els conflictes i resoldre’ls amb una barreja d’intel·ligència emocional i d’instint femení de cooperació, que es contraposa a la competitivitat masculina. I així és com els personatges de Maggie i Georgette, tan oposats i enfrontats, acabaran ordint un pla delirant del qual tothom sortirà vencedor. En aquest gir tan particular radica l’encert d’aquesta comèdia d’homes perduts en el camí de les dones independents.
Cinema i altres urgències 