L’estètica minimalista i la posada en escena de Lady Macbeth, la pel·lícula de William Oldroyd que inaugura el DA, remet directament a les “Cumbres Borrascosas” que va dirigir Andrea Arnold l’any 2012. Té el mateix aire de pel·lícula d’època anglesa modernitzada malgrat que aquesta Lady Macbeth no és La Lady Macbeth de Shakespeare, sinó la Lady MacBeth de Mtsensk.
Novel·leta curta de referència de la literatura russa del XIX, l’obra de Nicolai Leskov és potser més coneguda per l’òpera de Xostakóvitx, tot i que fa un parell d’anys va sortir una preciosa edició de Nórdica il·lustrada per Ignasi Blanch que ens va permetre recuperar el text original.
També hi ha una versió cinematogràfica anterior dirigida per Andrzej Wajda.
L’obra no parla de la malvada dona de Macbeth, sinó de Katerina Lvovna, una dona obligada a casar amb un home més gran que ella, cruel i amargat, que la ignora i la rebutja, i la manté privada de llibertat a casa sota control del seu sogre. Quan coneix a un dels treballadors de la finca, iniciarà amb ell un alliberador i apassionat idil·li que mica en mica l’anirà consumint i l’abocarà a una cadena de crims. És aquesta violència imparable que la emparenta Katerina amb Lady Macbeth. El bany de sang.
A la pel·lícula de William Oldroyd, director de teatre i òpera que debuta al cinema amb aquest film, Katerina es converteix en Katherine i Mtsensk en una regió indeterminada del camp britànic, que és segurament el que més fa que pensem en les Cumbres Borrascosas d’Andrea Arnold.
Però la major part de l’acció té lloc a l’interior de la casa, al saló i a l’habitació, estances del captiveri de Katherine. La posada en escena treu partit d’aquests espais per convertir-los en testimonis de l’opressió d’aquesta dona que intentarà empoderar-se per la via de la llibertat sexual, però que embogeix en la seva lluita contra el destí, que era el destí de tantes i tantes dones. Potser per això el film es mostra d’alguna manera comprensiu, malgrat tot, amb aquesta lady macbeth tancada a casa.
Austera, minimalista, crua i precisa, aquesta Lady Macbeth russa adaptada a la britànica resulta visualment preciosa i narrativament impactant.