Sèries feministes

[Article publicat a la secció Tendències de la revista Valors]

Des de Las chicas de oro fins a Sexo en Nueva York, les sèries amb protagonistes femenines han estat una constant en la història de la televisió. La novetat, ara, és que les sèries “femenines” incorporen en els seus arguments alguns dels temes que centren l’agenda de la tercera onada feminista. I aquesta tercera onada ha trobat en el boom de les sèries de qualitat, la també coneguda com “edat d’or de les sèries”, un bon aliat per plantejar algunes de les qüestions que afecten directament les vides de les dones. Girls o Orange is the new Black són algunes de les sèries que han marcat el camí. I en el darrer any s’ha viscut una autèntica eclosió de produccions on s’imposa clarament la mirada feminista.

Entre aquestes potser destaca, per mèrits propis, The handmaid’s Tale, considerada ja per molts com la millor sèrie de l’any. Els drets de la dona, i especialment tot allò que afecta a la reproducció i al seu propi cos pren una especial rellevància en aquesta esfereïdora ficció distòpica. Basada en una novel·la de Margaret Atwood publicada l’any 85, l’obra hauria pogut perfectament inspirar un capítol de Black Mirror. La trama ens presenta l’ascens al poder dels Estats Units d’un règim teocràtic, conservador i purità en un món contaminat on la majoria de persones s’han tornat estèrils i la natalitat ha disminuït a nivells dramàtics. En aquest context, la dictadura puritana converteix les poques dones fèrtils en esclaves sexuals. Però la història va més enllà per parlar d’un món on les dones perden tots els seus drets, des de treballar, llegir a tenir compte corrent propi.

Amb un estil ben diferent, en clau de comèdia negra costumista que per moments ens pot remetre lleugerament a aquelles “Mujeres desesperades”, la sèrie Little Big Lies agafa com a punt de partida un cas de bullying en una escola de primària per acabar convertint-se en tot un catàleg de les insatisfaccions de la dona, una denúncia de la violència contra les dones que impera a la societat i un cant a la sororitat, la fraternitat entre dones. Especialment interessant en aquest cas és l’enfocament que es fa del tema de la maternitat des de diferents punts de vista, tan de les mares penedides com les dones treballadores amb sentiment de culpa per no tenir més temps per fer de mares.

Per últim, aquest any també s’ha estrenat Feud, una sèrie que reconstrueix la polèmica relació entre les grans actrius Bette Davis i Joan Crawford durant el rodatge de ¿Qué fue de Baby Jane?. Davis i Crawford, interpretades aquí per Susan Sarandon i Jessica Lange, van fer aquesta pel·lícula quan ja passaven dels quaranta anys i estaven, als ulls dels canons imperants a l’època, acabades per sortir al cinema. Recuperant aquesta anècdota del passat de Hollywood, la sèrie posa en primer pla un dels temes que més preocupa a les actrius –i per extensió, a les dones treballadores de qualsevol àmbit- sobre les dificultats de tirar endavant una carrera quan una deixa de ser jove i atractiva.

Hi ha 2 comentaris

  1. Enhorabona!!! Xavier.

    *Xavier Serra* | Professor de Filosofia | Institut Salvador Espriu (Salt, Girona) | +34 678388384 | Facebook | @xserra

    El dia 21 de setembre de 2017 a les 9:33, Cinema i altres urgències ha escrit:

    > Judith Vives posted: ” [Article publicat a la secció Tendències de la > revista Valors] Des de Las chicas de oro fins a Sexo en Nueva York, les > sèries amb protagonistes femenines han estat una constant en la història de > la televisió. La novetat, ara, és que les sèries “fem” >

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s