En un moment del documental Maria by Callas, la pròpia diva explica que, malgrat que sovint li van oferir de cantar rols en musicals, mai els va acceptar per no trencar amb la imatge d’heroïna tràgica que es va construir a través dels grans rols d’òpera que va interpretar.
El gran encert d’aquest documental dirigit per Tom Volf és que sap aprofitar el caràcter tràgic del personatge per construir un relat digne del millor melodrama operístic. I ho fa, a més, a partir del relat en primera persona de la Callas, aprofitant fragments d’entrevistes recuperades i també les cartes de la diva, llegides per l’actriu Fanny Ardant (que va interpretar la diva a la pel·lícula Callas Forever).
Així, cada episodi de la vida de la Callas, des de la seva infantesa complexa fins la seva història d’amor amb Onassis, es converteixen en els girs argumentals d’un drama que Verdi o Puccini haguessin pogut musicar. De fet, son les grans àrees de les seves òperes, les que la mateixa Callas va fer grans, les que posen l’apunt musical necessari per convertir aquest documental biogràfic en una mena d’òpera audiovisual amb aires tràgics.
No cal ser aficionat a l’òpera per gaudir de Maria by Callas. El seu relat és tan universal que té tots els ingredients per enganxar el públic. La música marca el seu ritme i les grans àrees de Norma, La traviata o Andrea Chenier marquen els punts àlgids d’aquest documental tan hipnòtic i fascinant, tant com la seva tràgica heroïna.
Cinema i altres urgències 