La injustícia segons Polanski i Eastwood

Tenim en cartellera dues pel·lícules de dos grans directors que, malgrat les seves diferències, toquen temes molt similars. Per una banda, J’acusse, de Roman Polanski, aquí traduïda com El oficial y el espía, i per altra, la darrera obra de Clint Eastwood titulada Richard Jewell. Aquests dos films parlen, a partir de fets històrics produïts en diferents moments i països, de les injustícies, els abusos de poder i el paper dels mitjans a l’hora de publicar i programar notícies falses. Dit d’una altra manera, són dues pel·lícules que, sota la pàtina de reconstrucció històrica, ens estan parlant del nostre temps.

A J’acusse, Polanski reconstrueix el cèlebre afer Dreyfuss que va escandalitzar França a finals del segle XIX. L’exèrcit va denigrar i exiliar un agent d’origen jueu acusat sense proves fermes d’espionatge i traïció, però un alt oficial -un gran Jean Dujardin- va gratar prou a fons perquè la veritat sortís a la llum, amb l’ajuda del famós article d’Emile Zola denunciant les mentides i manipulacions de l’exèrcit.

A ningú no se li escapa que Polanski, en el punt de mira des de fa dècades per la presumpta agressió sexual a una menor, està fent un al·legat d’innocència de sí mateix o, com a mínim, està avisant dels judicis paral·lels i les sentències mediàtiques. Però de pas està retratant una situació que cada vegada és més habitual en un món de fake news, clavegueres de l’estat i desinformació.

També Clint Eastwood parla d’aquestes qüestions a Richard Jewell, film que reconstrueix el cas d’un jove que va ser proclamar heroi nacional per haver evitat una matança en l’atemptat que es va produir en un concert durant els jocs olímpics d’Atlanta, per després convertir-se en el principal sospitós d’haver posat la bomba.

Eastwood s’ha centrat en els darrers anys a fer tota una sèrie de retrats dels patriotes americans convertits en herois anònims que han actuat ajudant els demés davant els atacs terroristes. Richard Jewell forma part d’aquest catàleg, però a diferència d’altres films anteriors, potser el que més crida l’atenció aquí és la naturalesa del personatge: un jove redneck, aficionat a les armes, amb idees certament poc progressistes i de qui fàcilment ens podríem imaginar tant un acte heroic com un esclat de violència feixista.

Aquesta ambigüitat és la que Eastwood, un realitzador que sempre ha exposat les seves contradiccions ideològiques, retrata amb gran encert a Richard Jewell. Un film, per cert, que es deixa veure com a thriller d’intriga policíaca i que ens regala una grandíssima interpretació de Kathy Bates.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s