Posar nom, existir

L’opera prima de Laura Samani, Pequeño Cuerpo (Piccolo corpo, 2021) proposa una reflexió sobre el gènere i la identitat en la forma d’un drama d’època ambientat a la Itàlia rural del 1900 i que progressivament es va tornant un conte d’arrels mítiques i bellesa aclaparadora.

La pel·lícula té dues protagonistes: Àgata, una dona que ha donat a llum a una nena morta, que emprèn un viatge des de la costa adriàtica als Dolomites, carregada amb el petit cos de la seva filla en una caixa, per aconseguir posar un nom a la criatura no batejada; i Linx, una dona que ens transvesteix d’home i que renega del seu nom femení. “No es posa nom a les coses mortes”, afirma Linx quan descobreix les intencions d’Àgata, en una manera subtil d’anunciar-nos també la seva pròpia transició cap a una nova identitat sexual. Més que la maternitat com a tema, és el fet de posar nom a les coses per fer-les viure -per crear, per existir- la reflexió més interessant de la pel·lícula.

Linx acompanyarà Àgata en un periple gairebé màgic i de dimensions mítiques. La bellesa inhòspita dels boscos i muntanyes nevades -juntament amb el muntatge i el treball sonor- son l’escenari ideal d’aquest conte de fades fantàstic ple de referències mitològiques. Les trobem al mateix nom de la protagonista –Santa Àgata és la protectora de les dones i dels parts difícils- o en la figura del remer que creua la protagonista a l’altra banda del llac on la seva filla morta podrà rebre un nom, en una clara al·lusió a Caront, el barquer que portava les ànimes a l’Hades.

A l’altra costat del llac es confonen realitat i somni, vida i mort, com ho fan també els gèneres. Altres personatges femenins, des de les llevadores, la bandolera, la curandera o la sacerdotessa apareixen en els diferents capítols d’aquesta pel·lícula fascinant en la bellesa i en la construcció d’un univers mític des de la mirada femenina.

*Pequeño cuerpo es pot veure a Filmin dins la programació online de l’Atlàntida Film Fest 2022