A l’Altàntida Film Festival de Filmin s’ha pogut veure Rose (Aurelie Saada, 2021), una comèdia agredolça sobre una dona de 78 que, després de quedar vídua i de portar una vida d’esposa i mare, ha d’aprendre a emancipar-se i ser independent. En aquest procés de creixement, coneixerà un home força més jove que ella amb el que mantindrà una breu aventura. Es tracta d’un film agradable, tendre i simpàtic, basat en el carisma natural de Françoise Fabian.
Però el més interessant, potser, son els punts en comú que Rose manté amb Los jóvenes amantes, estrenada fa uns mesos als cinemes, i que explica la història d’amor d’una dona de 70 anys (Fanny Ardant) amb un jove de 40 i tants. A les dues, els fills son el contrapunt que serveix per expressar la incomprensió dels joves, i per extensió, de la societat, davant l’instint vital de les seves mares.
És significativa la coincidència d’aquests dos films que comencen a posar llum i a parlar de forma natural a un tema silenciat, el del desig sexual en la tercera edat. Un tema que encara és un gran tabú, tal i com queda palès a la mirada carca que ofereix la pel·lícula de terror ‘X’, de Ti West, on “el monstre” que assetja als joves protagonistes -que, per a més inri, son actors de cine porno- és una vella decrèpita amb ganes de sexe. Significatiu també que les pel·lícules sobre dones grans que mantenen relacions amb homes més joves arribin de França.
[…] Continuo amb els breus comentaris de pel·lícules vistes a l’Atlàntida Film Fest de Filmin. Podeu recuperar els comentaris anteriors en aquest altre post i llegir algunes reflexions sobre la pel·lícula Rose aquí. […]