Els límits del consentiment

El acusado (Les choses humaines, Yvan Attal, 2021) és un sòlid i elegant drama judicial sobre un cas de violació, que exposa tots els matisos, dubtes i “zones grises” -per dir-ho en paraules d’un dels protagonistes- sobre els límits del consentiment. La pel·lícula adverteix també del risc dels judicis mediàtics.

La pel·lícula exposa el cas d’un jove de casa bona, fill d’un presentador de televisió i una assagista feminista, que és acusat de violar una noia en una festa. La noia és la filla de la parella actual de la seva mare, una jove d’origen jueu i de classe més humil. El succés provoca un daltabaix en la família.  

Gran part de la pel·lícula consisteix en el judici. El noi es defensa assegurant que va ser una relació consentida, i ella assegura que no. És la paraula d’un contra l’altre. Però els prejudicis sobre la procedència social d’un i altre afloren i interfereixen en el cas, creant tot un judici paral·lel que va més enllà de la sala del tribunal.

El millor d’ El acusado és que exposa objectivament tots els fets i punts de vista d’una banda i altra, i ens posa a nosaltres, els espectadors, en el lloc del jurat popular que ha decidir sobre la innocència o culpabilitat de l’acusat.

La pel·lícula continua després de sortir de la sala, de la que marxem amb tota mena d’interrogants i dubtes sobre la situació que se’ns ha plantejat, i amb moltes coses a discutir i debatre sobre un tema de plena actualitat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s