CINEMA I ALTRES URGÈNCIES. El blog de Judith Vives

Per commemorar el Dia Internacional de la Dona, recomano una pel·lícula que m’agradaria reivindicar: Antonia’s Line, de Marleen Gorris (1995), film holandès que, per cert, va guanyar l’Oscar a millor pel·lícula estrangera en una època no tan llunyana on encara eren poques les dones que assolien aquestes fites.

Avançant-se dues dècades, Gorris va filmar una pel·lícula que desplega amb alegria, humor i sense dogmatismes una sèrie de temes que configuren l’actual agenda feminista: la llibertat de les dones de decidir sobre el seu propi cos, si tenen o no relacions sexuals i amb qui, si tenen o no tenen fills i com, la justícia davant les agressions sexuals, etc etc etc.

La pel·lícula ens presenta quatre generacions d’una nissaga familiar on les dones tenen el protagonisme, i on cadascuna d’elles pren les decisions que guien la seva pròpia vida sense dependre dels homes ni de les convenciones socials o religioses.

Antonia és la matriarca d’una família poc convencional que mica en mica es va obrint a d’altres membres -homes i dones- fins a crear un model de societat integradora, solidària i igualitària. El film està narrat per una veu en off que ens explica la vida de l’Antonia, començant pel dia de la seva mort i mirant enrere.

La pel·lícula, amb tocs de realisme màgic, ens parla també del pas del temps, dels cicles de la vida, de l’existència i de l’acceptació de la mort amb la mateixa alegria i plenitud amb que s’ha viscut. En definitiva, una petita joia oculta que val la pena recuperar.