CINEMA I ALTRES URGÈNCIES. El blog de Judith Vives

El ministro de propaganda (2024) no és un biopic a l’ús sobre Joseph Goebbels, sinó un acurat i molt interessant estudi sobre la construcció i l’ús del discurs propagandístic en els noticiaris, documentals i pel·lícules realitzades durant l’època nazi. El director Joachim Lang fa un interessantíssim exercici d’anàlisi i deconstrucció d’aquest discurs, amb una combinació molt interessant de la ficció i el material d’arxiu.

Així, en la part ficcionada veiem a Hitler i Goebbels decidint el missatge que volen enviar o, millor dit, la reacció que volen aconseguir en la població. Les imatges documentals ens mostren el mecanisme visual que es va fer servir per manipular l’opinió pública per fer-la favorable a la persecució dels jueus i a l’inici de la guerra, i per crear una imatge ideal de Hitler. Es parla dels documentals de Leni Riefenstahl, però també d’altres films de propaganda radical, com l’infame El judio eterno (1940), i també pel·lícules d’entreteniment que es van produir amb la mateixa finalitat propagandística.  

En general, El ministro de propaganda és una pel·lícula de densa, amb molts diàlegs on s’aporta molta informació de la que cal tenir cert context i per la que cal estar força atent. També és una peli dura, duríssima, on les imatges documentals encara resulten més crues quan saps la finalitat amb la que es van rodar.

Lang posa també en evidència el mecanisme de les fake news. I en aquest sentit, no costa massa trobar els paral·lelismes entre aquella època nefasta i la nostra actualitat, on les mentides i notícies falses campen al seu aire, fan guanyar eleccions i normalitzen els discursos d’extrema dreta. Però aquesta peli també és interessant per veure que, per molt relat que s’inventi, la realitat de les coses també s’acaba imposant. Potser cal tenir-ho en compte per no arribar als extrems que es va arribar llavors.

A banda de l’exercici amb el material d’arxiu, m’ha agradat d’aquesta pel·lícula que els personatges -Hitler, Goebbels, etc- no se’ns mostren com a caricatures ni com a terribles malvats o éssers excepcionals, sinó com persones normals d’una banalitat i una vulgaritat esfereïdora. Gent mediocre que van enredar tota una societat gràcies a la manipulació de la informació. Avui, que a twitter podem llegir missatges com ara “you are the media now”, val la pena pensar-hi.

You are the media now https://t.co/5ILwQVoYi6

— Elon Musk (@elonmusk) November 8, 2024

Finalment, em sembla que el film de Joachim Lang forma part d’aquesta nova tendència de mirar cap al nazisme des del cinema amb una mirada més analítica i menys emocional, fugint de certs clixés i temes, com també fa, amb una proposta completament diferent, La zona de interés de Jonathan Glazer.

PD: aquí deixo una interessant entrevista amb el director Joachim Lang