CINEMA I ALTRES URGÈNCIES. El blog de Judith Vives

Just quan encara ressonen les notes de l’exitós Werther del Liceu -i malgrat que “accidentalment” ens vam perdre la funció amb el bis del Xabier Anduaga—, l’òpera de Jules Massenet m’ha tornat a aparèixer aquests dies d’una forma inesperada i de la mà de Pilar Miró.

Una de les pel·lícules que comentarem al taller de clàssics aquest trimestre és Gary Cooper que estás en los cielos (1980), la pel·lícula més autobiogràfica de la directora, a banda de tot un retrat de la societat i de la dona de la Transició.

En aquest film, la protagonista, l’Andrea (Mercedes Sampietro com a alter ego de la directora), es prepara per a una operació a vida o mort. En una escena íntima a casa, dies abans de l’ingrés, la veiem posar un disc i comença a sonar l’ària “Pourquoi me réveiller” interpretada per Alfredo Kraus. Aviat, la música es converteix en el fil conductor d’un moment on es confonen la bellesa de l’ària i la fatalitat íntima del personatge. Resulta més impactant pel paral·lelisme entre la ficció i la vida real de Pilar Miró, afectada de problemes cardíacs i que va haver de ser operada a cor obert.

Aquesta no va ser ni la primera ni l’última vegada que la directora s’acostava a una de les seves òperes favorites. Com a realitzadora de RTVE, l’any 1977 ja va dirigir la retransmissió en directe des del Teatre de La Zarzuela de Madrid, amb el gran Werther de l’esmentat Alfredo Kraus.

Es pot veure al Youtube, tot i que en una versió de poca qualitat.

Pilar Miró retornaria de nou a aquesta història una dècada més tard, dirigint la seva pròpia pel·lícula Werther (1986). Ambientada en una Santander grisa i d’un romanticisme plujós, la cineasta trasllada el mite a l’època contemporània. En aquest film, Eusebio Poncela interpreta el protagonista, un professor de grec romàntic i solitari que s’enamora fatalment de la mare d’un alumne, interpretada per Mercedes Sampietro (com veieu, autèntica “musa” de la directora).

A la pel·lícula, la banda sonora inclou fragments de l’òpera de Massenet en la mítica versió discogràfica de 1980, cantada per Josep Carreras i Federica von Stade, sota la direcció de Colin Davis; una gravació que és una autèntica referència per als melòmans.

Amb aquesta obra, Pilar Miró va participar a la secció oficial del Festival de Venècia, a més d’aconseguir quatre nominacions i un Goya (al millor so) a la primera edició de la gala.