
De Carmen Laforet, qui més qui menys tothom ha llegit o coneix Nada, novel·la amb què va guanyar el Premi Nadal quan tenia 23 anys i amb què va revolucionar el panorama literari de l’Espanya de postguerra. Molts tenim també la falsa idea que, més enllà d’aquest llibre, poca cosa més va fer.
L’interessant documental Por qué no escribo nada, que es va projectar als cinemes Girona amb la presència de la seva directora, Isabel Fernández, i la productora, Marta Figueres, arriba per desmentir alguns tòpics desinformats sobre una figura que, tal com van dir durant el col·loqui, és tant o més interessant per tota la resta d’aspectes de la seva vida que per la seva obra més famosa.

És cert que, després de guanyar el Nadal, semblava que Laforet tindria una llarga trajectòria plena d’èxits, però no va ser ben bé així. Va escriure tres o quatre novel·les més, que van tenir menys ressò mediàtic, i també molts articles a la premsa, a banda d’una abundant correspondència que permet conèixer trets de la seva personalitat que no apareixen als llibres.
Una de les coses que explica el documental és, precisament, que Laforet sempre va intentar rebatre, amb poc èxit, que les seves protagonistes es basessin en la seva pròpia història. Com ella mateixa aclariria, era una gran creadora de personatges, però això no vol dir que hi projectés la seva personalitat; una personalitat que sorprèn per la seva llibertat i rebel·lia, i per la fermesa amb què es va negar a cedir als dictats de ningú.
El film es basa exclusivament en textos propis de l’autora, procedents de cartes, diaris i articles, que revelen aquesta cara segurament molt desconeguda per a la majoria de nosaltres. Com que hi ha poques imatges d’arxiu de Laforet, el muntatge combina algunes escenes recreades amb l’actriu Mónica López amb una selecció trepidant d’imatges d’arxiu que mostren escenes de la vida domèstica femenina des dels anys 20 fins als 70. És tot un contrapunt visual que contrasta amb els inesperats girs vitals de l’escriptora, des de la seva crisi espiritual fins al cop de porta al seu matrimoni o la vida “nòmada” que va preferir abans que quedar-se a casa cuidant la família.
Durant el col·loqui, es va comentar com la figura de Laforet guardava certs paral·lelismes amb la de Virginia Woolf, amb la diferència que de l’autora de Nada encara se’n coneix ben poca cosa més enllà dels tòpics.
Si vosaltres també els voleu superar, encara podeu veure Por qué no escribo nada en algunes projeccions que es faran els pròxims dies als cinemes Verdi.
Deixa un comentari