El Cinema Texas de Barcelona ha estat distingit, recentment, amb el títol a la millor sala de cinema d’Espanya que atorga la xarxa Europa Cinemas. És un reconeixement a la tasca d’una sala històrica que, en plena crisi, es va reinventar i va reobrir les portes amb un projecte original i diferent, amb el que ha fet possible el retorn de vells i nous públics al cinema. El Texas combina la seva oferta de reestrena amb entrades molt econòmiques, especialment per a joves i gent gran, amb les sessions especials, la programació de maratons, l’aposta pels curtmetratges i el cinema subtitulat en català.
Aquesta, però, no és pas l’única sala que ha sabut modernitzar-se i adaptar-se als canvis derivats de la crisi econòmica i dels nous usos en el consum cultural i cinematogràfic. Com el Texas, altres cinemes independents han entès que la seva funció va més enllà de projectar una pel·lícula en certes condicions. Avui, la gent mira pel·lícules fins i tot en el mòbil, i molts opten per enganxar-se a les sèries enlloc de posar-se al dia amb les estrenes cinematogràfiques. Cinemes com el Texas han entès que el públic ara busca una experiència emocional i compartida, i que només en sales equipades i amb capacitat per fer programacions interessants i amb criteri, es pot garantir que aquesta experiència sigui satisfactòria.
Els apocalíptics que han pronosticat la mort dels cinemes, afortunadament, s’han equivocat. L’experiència de molts emprenedors apassionats pel cinema demostren que amb risc i noves idees es pot seguir endavant.
Així, doncs, ens trobem que a Barcelona i altres punts de la geografia catalana han aparegut cinemes que busquen el seu espai i públic propi amb ofertes diferenciades: des de les reestrenes econòmiques i en català del Texas, a la programació amb aires de revival que tantes alegries ha donat als espectadors del cinema Phenomena, passant per l’oferta de cinema d’autor en VO i els cinefòrums que acull el Boliche, o la programació polifacètica dels cinemes Girona, que tan aviat programa cinema infantil o òperes en directe com petits festivals independents, cinema oriental, documentals i cinema català.
Un altre cas interessant és el del cinema Zumzeig, que ha apostat per una programació radicalment independent, amb una cartellera a un mes vista que permet descobrir els films d’autors més avantguardistes, atrevits i radicals. O el del cinema Maldà, que ofereix reestrenes, sessions dobles i petits cicles temàtics. Per últim, val la pena no oblidar la tasca que realitza la Filmoteca de Catalunya, que no només recupera clàssics més o menys coneguts i programa cicles monogràfics, sinó que també acull presentacions, col·loquis i preestrenes.
Llarga vida a les sales atrevides i llarga vida també al seu públic, aquella gent que encara entén i gaudeix del valor de l’experiència estètica, cultural i d’oci compartit, i que continua omplint, fidelment, cada setmana, els cinemes.
Cinema i altres urgències 