Un espai de Judith Vives
Valeria Bruni Tedeschi rememora a “La gran juventud” (Les amandiers, 2022) el seu pas per l’escola de teatre de Les Amandiers de Nanterre. Aquest és un nou exemple d’autoficció que s’afegeix a una filmografia molt marcada per les seves experiències de vida, que s’entenen molt més sabent que és la filla mimada d’una família benestant… Continue reading La teatral vida de Valeria Bruni Tedeschi
M’agrada molt com la directora Joanna Hogg fa de la seva filmografia un gran metarrelat sobre la complexitat de re-elaborar les experiències familiars com a material cinematogràfic. Així es pot veure al díptic de The souvenir, a Exhibition o Archipelago, pel·lícules que hem pogut veure a la retrospectiva que el Da Film Fest ha dedicat… Continue reading Els fantasmes de Joanna Hogg
Just anava a escriure aquest post sobre Jafar Panahi quan he llegit la noticia que Iran li ha aixecat la prohibició de viatjar i que, per primera vegada en 14 anys, ha pogut deixar el seu país natal. Fa uns dies vaig anar al BCN Film Fest a veure la seva darrera pel·lícula, No Bears,… Continue reading Panahi contra l’opressió del règim iranià
Us vull recomanar la novel·la històrica "Francesca de Barcelona”, de Laia Perearnau, que més que llegir, he devorat. El llibre, guanyador del premi Néstor Lujan de novel·la històrica, està ambientat a la Barcelona del segle XIV i explica la història d’una dona que va lluitar per trencar les barreres que li impedien exercir la medicina… Continue reading Remeieres, llevadores i metgesses pioneres
Profunda i complexa, Saint Omer, d'Alice Diop (2022), se’ns presenta en la forma d’una pel·lícula de judicis, on l’acusada és una jove senegalesa-francesa acusada d'assassinar el seu nadó. Una escriptora, que vol escriure sobre el mite de Medea, assisteix com a espectadora d’aquest judici on afloren diversos temes, que van des de la bruixeria fins… Continue reading Judici a la societat
A la cartellera coincideixen dues pel·lícules molt diferents entre sí, però que tenen en comú que parlen sobre cinema: The Fabelmans, d’Steven Spielberg, i Babylon, de Damien Chazelle. Son dos films oposats com la nit i el dia que ens conviden -en menor o major mesura- a gaudir del cinema, però també a reflexionar sobre el seu passat… Continue reading Nostàlgia i futur del cinema
Auguste Renoir és un dels representants més reconegut de l’impressionisme francès sorgit al segle XIX com a alternativa a la pintura realista, que en aquell moment deixava de tenir sentir per l’aparició de la fotografia. Potser per això no ens hauria de sorprendre que un dels seus fills, Jean Renoir (que podeu veure retratar amb… Continue reading Renoir imita Renoir
Fora de tres o quatre moments de lucidesa, la peli de Damien Chazelle em sembla absurdament absurda, per definir-la d’alguna manera. Un Baz Luhrman amb poca classe, que a ratos vol ser simpàtica com The Artist, que pretén vendre una gran celebració del cinema quan ella mateixa s’estimba en una deriva post-moderna sense sortida, una… Continue reading Apunts en calent sobre ‘Babylon’
‘Vivir’(1952) és una pel·lícula del director japonès Akira Kurosawa que ara ha servit de base per a un interessant remake britànic, titulat ‘Living’. Dirigida pel sudafricà Oliver Hermanus, l’èxit de la seva proposta se sustenta en dos pilars: l’actor Bill Nighy i el guió del Premi Nobel Kazuo Ishiguro. Tot i ser nascut al Japó,… Continue reading Elegància britànica
Tot i que ha passat pràcticament desapercebuda, m’ha agradat molt veure ‘Nostalgia’, de Mario Martone (2022). L'argument giral al voltant d'un home que ha estat 40 anys fora de la ciutat torna al seu barri i observa els canvis que s’hi han produït (o que no s'hi han produït, cosa igualment significativa). D'aquesta manera, el… Continue reading Un barri en transformació
De sobte estic veient moltes pel·lícules que tracten sobre la intel·ligència artificial, els robots humanoides i la relació entre homes i màquines. Aquí breus ressenyes de dues que estan molt bé. After Yang (Kogonada, 2022) Els records ens fan humans? Poden estimar, els robots? La mateixa pregunta que planteja "Blade Runner", formulada a la manera… Continue reading Humans i màquines
El culebrot mediàtic al voltant del rodatge de No te preocupes, querida (Don’t worry Darling, Olivia Wilde, 2022) i el sarau dels actors a Venècia li ha fet més mal que bé a una pel·lícula incomprensiblement maltractada per la crítica. No em sembla tan dolenta com l’han pintat les cròniques del festival, la veritat. En… Continue reading La distòpica mística de la feminitat
Cinema i altres urgències 