Elvis: that’s entertainment!

Elvis, de Baz Luhrman: amb els seus pros i contres, that’s entertainment! A favor: • El brilli brilli de Baz Luhrman, sempre a favor. El logo de la WB ple de diamants i pedres brillants m’encanta! • El muntatge, els moviments de càmera, les pantalles partides, el festival visual orgàsmic... Sí a tot. • Les… Continue reading Elvis: that’s entertainment!

Alcarràs, un estil de vida que desapareix

A hores d’ara, prop de 300.000 persones ja han vist Alcarràs. La segona pel·lícula de Carla Simón va guanyar l’Os d’Or, el principal guardó del festival de cinema de Berlín, en una fita històrica pel cinema català. És normal, doncs, que s’hagi produït un fenomen únic en el nostre cinema, convertint una pel·lícula independent, de… Continue reading Alcarràs, un estil de vida que desapareix

Tilla Durieux, més que una musa

Franz Von Stuck, el pintor simbolista alemany, és un dels meus artistes favorits. Tinc la seva versió de 'Judith matant a Holfernes' penjat al meu despatx i he visitat vàries vegades la seva casa taller a Munich, la Villa Stuck, dissenyada per ell mateix i ja de per sí una obra representativa del simbolisme i… Continue reading Tilla Durieux, més que una musa

Fake news, ara i sempre

La gran guanyadora dels recents Premis Cèsar del cinema francès adapta una de les obres principals d’Honoré de Balzac, 'Las ilusiones perdidas'. Es tracta d’un retrat de la França de la Restauració en el moment en què l’aristocràcia monàrquica persegueix la premsa liberal contrària als seus objectius de restaurar el règim monàrquic, i que des del nostre punt de vista serveix per reflexionar sobre el paper dels mitjans i la proliferació de fake news.

Tornar a un lloc conegut

La nova versió de West Side Story dirigida per Steven Spielberg s’inicia sobre un solar en runes on un cartell anuncia la construcció del futur Lincoln Center. Avui, aquest complex cultural és una realitat, però encara no ho era a principis dels anys 60 quan es va estrenar la mítica versió de Robert Wise i… Continue reading Tornar a un lloc conegut

Fantasmes i espantaocells

A Spencer, Pablo Larraín posa Diana de Gales al centre d’una història de fantasmes, els seus, que l’assetgen pels passadissos i entorns del palau de Sandringham: la premsa del cor, la infidelitat de Carles d’Inglaterra amb Camilla, els trastorns alimentaris i, sobretot, el control sobre la seva vida -els moviments, els vestits, el pes- que… Continue reading Fantasmes i espantaocells

Chavalas, reconciliar-se amb els origens

La realitzadora Carol Rodríguez Colás debuta amb Chavalas, una pel·lícula honesta, divertida, entranyable i emocionant, que ens parla sobre la relació que tenim amb els nostres orígens i també sobre l’amistat. La seva protagonista és Marta, interpretada per l’actriu emergent Vicky Luengo. Marta és una fotògrafa que intenta obrir-se pas en l’univers artístic de Barcelona.… Continue reading Chavalas, reconciliar-se amb els origens

Aïllar-se el món

En un lugar salvaje

Una de les pel·lícules més vistes i comentades d’aquest any ha estat “Nomadland”. En aquesta pel·lícula que combina ficció i documental, la protagonista és una dona que, després de perdre-ho tot durant la recessió, s'embarca en un viatge cap a l'Oest americà vivint en una caravana i explorant una vida fora de la societat convencional,… Continue reading Aïllar-se el món

El western agafa noves dreceres

La conquesta de l’oest ha deixat de ser una cosa d’homes. Les dones reclamen la seva veu, com també ho fan les minories ètniques infrarepresentades o mostrades a partir de clixés esbiaixats, com els nadius americans o els xinesos. Kelly Reitchard fa temps que transita per aquests nous camins del western donant veu als col·lectius… Continue reading El western agafa noves dreceres

Cossos de llum

Abril de 2020. En plena pandèmia, entre la por i l’angoixa davant una amenaça invisible, els rajos de sol s’obren pas entre les escletxes. Se celebra una primavera íntima i sensual, i els cossos s’omplen de llum. https://player.vimeo.com/video/552012228 Cossos de llum és una fantasmagoria que neix del confinament. A casa, quan arriba la primavera, els… Continue reading Cossos de llum

Coses que m’han agradat d’Una joven prometedora

Us faig una llista de les coses que m'han agradat d'Una joven prometedora: La combinació d’exploit, pop i drama, i la forma com transita per diferents estadis de la comèdia -de les comèdies d’institut a la comèdia romàntica i la comèdia negre-, sense acabar d’abandonar mai el registre dramàtic. M’agraden les referències a La nit… Continue reading Coses que m’han agradat d’Una joven prometedora