El blog de Judith Vives
Aquests dies estic veient i comentant a les xarxes algunes pel·lícules de l'Atlàntida Film Fest que he vist a la versió online del festival a Filmin. De Pequeño cuerpo, que em va agradar molt, en parlo aquí, i en aquest altre post recomano dues pel·lícules que parlen de literatura i sexe: Quiero hablar de Duras… Continue reading Coses vistes a l’Atlàntida Film Fest
Dues propostes de temàtica literària (i sexual) molt xules dins l’Atlàntida Film Fest de Filmin. ‘Quiero hablar de Duras’ (Claire Simon, 2021) posa en escena, amb actors, les sessions de gravació de l’entrevista que Yann Andrea va fer amb una periodista per parlar de la naturalesa de la seva estranya relació amb Marguerite Duras. L’entrevista… Continue reading Literatura i sexe
L’opera prima de Laura Samani, Pequeño Cuerpo (Piccolo corpo, 2021) proposa una reflexió sobre el gènere i la identitat en la forma d’un drama d’època ambientat a la Itàlia rural del 1900 i que progressivament es va tornant un conte d’arrels mítiques i bellesa aclaparadora. La pel·lícula té dues protagonistes: Àgata, una dona que ha… Continue reading Posar nom, existir
L’escriptora Nathalie Léger havia d’escriure una breu entrada d’enciclopèdia sobre Barbara Loden, però poc a poc, aquesta actriu i directora es va convertir per a ella en una autèntica obsessió, que la va portar a indagar sobre la seva esquiva personalitat en un intens llibret titulat sencillament Vida de Barbara Loden (Ed. Sexto Piso). Actriu… Continue reading Vides obstinades
Hi ha qui troba que el cinema iranià és lent i avorrit. “La Ley de Teheran” ho desmenteix. La segona pel·lícula de Saeed Roustayi és un thriller de vella escola, a l’estil del que feien als anys 70 directors com William Friedkin. Està rodat amb un impressionant domini de la càmera, amb un ritme trepidant,… Continue reading L’imperi iranià de la droga
Elvis, de Baz Luhrman: amb els seus pros i contres, that’s entertainment! A favor: • El brilli brilli de Baz Luhrman, sempre a favor. El logo de la WB ple de diamants i pedres brillants m’encanta! • El muntatge, els moviments de càmera, les pantalles partides, el festival visual orgàsmic... Sí a tot. • Les… Continue reading Elvis: that’s entertainment!
La petita navalleta que Camila roba a la seva àvia l’ajudarà a defensar-se d’un intent d’agressió sexual per part d’un company de l’institut. Amb aquest petit símbol es crea un fil intergeneracional que ens parla de la lluita de les dones pels seus drets, des de la invisibilitat i el silenci de les nostres àvies,… Continue reading Les noies volen sortir
A hores d’ara, prop de 300.000 persones ja han vist Alcarràs. La segona pel·lícula de Carla Simón va guanyar l’Os d’Or, el principal guardó del festival de cinema de Berlín, en una fita històrica pel cinema català. És normal, doncs, que s’hagi produït un fenomen únic en el nostre cinema, convertint una pel·lícula independent, de… Continue reading Alcarràs, un estil de vida que desapareix
Franz Von Stuck, el pintor simbolista alemany, és un dels meus artistes favorits. Tinc la seva versió de 'Judith matant a Holfernes' penjat al meu despatx i he visitat vàries vegades la seva casa taller a Munich, la Villa Stuck, dissenyada per ell mateix i ja de per sí una obra representativa del simbolisme i… Continue reading Tilla Durieux, més que una musa
La gran guanyadora dels recents Premis Cèsar del cinema francès adapta una de les obres principals d’Honoré de Balzac, 'Las ilusiones perdidas'. Es tracta d’un retrat de la França de la Restauració en el moment en què l’aristocràcia monàrquica persegueix la premsa liberal contrària als seus objectius de restaurar el règim monàrquic, i que des del nostre punt de vista serveix per reflexionar sobre el paper dels mitjans i la proliferació de fake news.
La nova versió de West Side Story dirigida per Steven Spielberg s’inicia sobre un solar en runes on un cartell anuncia la construcció del futur Lincoln Center. Avui, aquest complex cultural és una realitat, però encara no ho era a principis dels anys 60 quan es va estrenar la mítica versió de Robert Wise i… Continue reading Tornar a un lloc conegut
A Spencer, Pablo Larraín posa Diana de Gales al centre d’una història de fantasmes, els seus, que l’assetgen pels passadissos i entorns del palau de Sandringham: la premsa del cor, la infidelitat de Carles d’Inglaterra amb Camilla, els trastorns alimentaris i, sobretot, el control sobre la seva vida -els moviments, els vestits, el pes- que… Continue reading Fantasmes i espantaocells
Cinema i altres urgències 