Humans i màquines

De sobte estic veient moltes pel·lícules que tracten sobre la intel·ligència artificial, els robots humanoides i la relació entre homes i màquines. Aquí breus ressenyes de dues que estan molt bé. After Yang (Kogonada, 2022) Els records ens fan humans? Poden estimar, els robots? La mateixa pregunta que planteja "Blade Runner", formulada a la manera… Continue reading Humans i màquines

La distòpica mística de la feminitat

El culebrot mediàtic al voltant del rodatge de No te preocupes, querida (Don’t worry Darling, Olivia Wilde, 2022) i el sarau dels actors a Venècia li ha fet més mal que bé a una pel·lícula incomprensiblement maltractada per la crítica. No em sembla tan dolenta com l’han pintat les cròniques del festival, la veritat. En… Continue reading La distòpica mística de la feminitat

Els límits del consentiment

El acusado (Les choses humaines, Yvan Attal, 2021) és un sòlid i elegant drama judicial sobre un cas de violació, que exposa tots els matisos, dubtes i “zones grises” -per dir-ho en paraules d’un dels protagonistes- sobre els límits del consentiment. La pel·lícula adverteix també del risc dels judicis mediàtics. La pel·lícula exposa el cas… Continue reading Els límits del consentiment

Vida i mort de Bob Fosse

Aquest estiu finalment he trobat el temps per llegir les més de 600 pàgines de la biografia de Bob Fosse escrita per Martin Gottfried, i ja he aprofitat també per revisar tota la seva filmografia i veure algun dels seus musicals. Titulat Bob Fosse, vida y muerte, el llibre repassa, amb molts detalls sucosos i… Continue reading Vida i mort de Bob Fosse

Les dones grans i el sexe

A l'Altàntida Film Festival de Filmin s'ha pogut veure Rose (Aurelie Saada, 2021), una comèdia agredolça sobre una dona de 78 que, després de quedar vídua i de portar una vida d’esposa i mare, ha d’aprendre a emancipar-se i ser independent. En aquest procés de creixement, coneixerà un home força més jove que ella amb… Continue reading Les dones grans i el sexe

Coses vistes a l’Atlàntida Film Fest (II)

Continuo amb els breus comentaris de pel·lícules vistes a l'Atlàntida Film Fest de Filmin. Podeu recuperar els comentaris anteriors en aquest altre post i llegir algunes reflexions sobre la pel·lícula Rose aquí. Una femmina. Código de silencio (Francesco Costabile, 2022) Superb drama criminal sobre el rol de les dones dins els clans familiars de la… Continue reading Coses vistes a l’Atlàntida Film Fest (II)

Coses vistes a l’Atlàntida Film Fest

Aquests dies estic veient i comentant a les xarxes algunes pel·lícules de l'Atlàntida Film Fest que he vist a la versió online del festival a Filmin. De Pequeño cuerpo, que em va agradar molt, en parlo aquí, i en aquest altre post recomano dues pel·lícules que parlen de literatura i sexe: Quiero hablar de Duras… Continue reading Coses vistes a l’Atlàntida Film Fest

Literatura i sexe

Dues propostes de temàtica literària (i sexual) molt xules dins l’Atlàntida Film Fest de Filmin. ‘Quiero hablar de Duras’ (Claire Simon, 2021) posa en escena, amb actors, les sessions de gravació de l’entrevista que Yann Andrea va fer amb una periodista per parlar de la naturalesa de la seva estranya relació amb Marguerite Duras. L’entrevista… Continue reading Literatura i sexe

Posar nom, existir

L’opera prima de Laura Samani, Pequeño Cuerpo (Piccolo corpo, 2021) proposa una reflexió sobre el gènere i la identitat en la forma d’un drama d’època ambientat a la Itàlia rural del 1900 i que progressivament es va tornant un conte d’arrels mítiques i bellesa aclaparadora. La pel·lícula té dues protagonistes: Àgata, una dona que ha… Continue reading Posar nom, existir

Vides obstinades

L’escriptora Nathalie Léger havia d’escriure una breu entrada d’enciclopèdia sobre Barbara Loden, però poc a poc, aquesta actriu i directora es va convertir per a ella en una autèntica obsessió, que la va portar a indagar sobre la seva esquiva personalitat en un intens llibret titulat sencillament Vida de Barbara Loden (Ed. Sexto Piso). Actriu… Continue reading Vides obstinades

L’imperi iranià de la droga

Hi ha qui troba que el cinema iranià és lent i avorrit. “La Ley de Teheran” ho desmenteix. La segona pel·lícula de Saeed Roustayi és un thriller de vella escola, a l’estil del que feien als anys 70 directors com William Friedkin. Està rodat amb un impressionant domini de la càmera, amb un ritme trepidant,… Continue reading L’imperi iranià de la droga

Elvis: that’s entertainment!

Elvis, de Baz Luhrman: amb els seus pros i contres, that’s entertainment! A favor: • El brilli brilli de Baz Luhrman, sempre a favor. El logo de la WB ple de diamants i pedres brillants m’encanta! • El muntatge, els moviments de càmera, les pantalles partides, el festival visual orgàsmic... Sí a tot. • Les… Continue reading Elvis: that’s entertainment!