El blog de Judith Vives
Us vull recomanar la novel·la històrica "Francesca de Barcelona”, de Laia Perearnau, que més que llegir, he devorat. El llibre, guanyador del premi Néstor Lujan de novel·la històrica, està ambientat a la Barcelona del segle XIV i explica la història d’una dona que va lluitar per trencar les barreres que li impedien exercir la medicina… Continue reading Remeieres, llevadores i metgesses pioneres
Profunda i complexa, Saint Omer, d'Alice Diop (2022), se’ns presenta en la forma d’una pel·lícula de judicis, on l’acusada és una jove senegalesa-francesa acusada d'assassinar el seu nadó. Una escriptora, que vol escriure sobre el mite de Medea, assisteix com a espectadora d’aquest judici on afloren diversos temes, que van des de la bruixeria fins… Continue reading Judici a la societat
A la cartellera coincideixen dues pel·lícules molt diferents entre sí, però que tenen en comú que parlen sobre cinema: The Fabelmans, d’Steven Spielberg, i Babylon, de Damien Chazelle. Son dos films oposats com la nit i el dia que ens conviden -en menor o major mesura- a gaudir del cinema, però també a reflexionar sobre el seu passat… Continue reading Nostàlgia i futur del cinema
Auguste Renoir és un dels representants més reconegut de l’impressionisme francès sorgit al segle XIX com a alternativa a la pintura realista, que en aquell moment deixava de tenir sentir per l’aparició de la fotografia. Potser per això no ens hauria de sorprendre que un dels seus fills, Jean Renoir (que podeu veure retratar amb… Continue reading Renoir imita Renoir
Fora de tres o quatre moments de lucidesa, la peli de Damien Chazelle em sembla absurdament absurda, per definir-la d’alguna manera. Un Baz Luhrman amb poca classe, que a ratos vol ser simpàtica com The Artist, que pretén vendre una gran celebració del cinema quan ella mateixa s’estimba en una deriva post-moderna sense sortida, una… Continue reading Apunts en calent sobre ‘Babylon’
‘Vivir’(1952) és una pel·lícula del director japonès Akira Kurosawa que ara ha servit de base per a un interessant remake britànic, titulat ‘Living’. Dirigida pel sudafricà Oliver Hermanus, l’èxit de la seva proposta se sustenta en dos pilars: l’actor Bill Nighy i el guió del Premi Nobel Kazuo Ishiguro. Tot i ser nascut al Japó,… Continue reading Elegància britànica
Tot i que ha passat pràcticament desapercebuda, m’ha agradat molt veure ‘Nostalgia’, de Mario Martone (2022). L'argument giral al voltant d'un home que ha estat 40 anys fora de la ciutat torna al seu barri i observa els canvis que s’hi han produït (o que no s'hi han produït, cosa igualment significativa). D'aquesta manera, el… Continue reading Un barri en transformació
De sobte estic veient moltes pel·lícules que tracten sobre la intel·ligència artificial, els robots humanoides i la relació entre homes i màquines. Aquí breus ressenyes de dues que estan molt bé. After Yang (Kogonada, 2022) Els records ens fan humans? Poden estimar, els robots? La mateixa pregunta que planteja "Blade Runner", formulada a la manera… Continue reading Humans i màquines
El culebrot mediàtic al voltant del rodatge de No te preocupes, querida (Don’t worry Darling, Olivia Wilde, 2022) i el sarau dels actors a Venècia li ha fet més mal que bé a una pel·lícula incomprensiblement maltractada per la crítica. No em sembla tan dolenta com l’han pintat les cròniques del festival, la veritat. En… Continue reading La distòpica mística de la feminitat
El acusado (Les choses humaines, Yvan Attal, 2021) és un sòlid i elegant drama judicial sobre un cas de violació, que exposa tots els matisos, dubtes i “zones grises” -per dir-ho en paraules d’un dels protagonistes- sobre els límits del consentiment. La pel·lícula adverteix també del risc dels judicis mediàtics. La pel·lícula exposa el cas… Continue reading Els límits del consentiment
Aquest estiu finalment he trobat el temps per llegir les més de 600 pàgines de la biografia de Bob Fosse escrita per Martin Gottfried, i ja he aprofitat també per revisar tota la seva filmografia i veure algun dels seus musicals. Titulat Bob Fosse, vida y muerte, el llibre repassa, amb molts detalls sucosos i… Continue reading Vida i mort de Bob Fosse
A l'Altàntida Film Festival de Filmin s'ha pogut veure Rose (Aurelie Saada, 2021), una comèdia agredolça sobre una dona de 78 que, després de quedar vídua i de portar una vida d’esposa i mare, ha d’aprendre a emancipar-se i ser independent. En aquest procés de creixement, coneixerà un home força més jove que ella amb… Continue reading Les dones grans i el sexe
Cinema i altres urgències 