Un espai de Judith Vives
Aquest dimarts, 7 de maig de 2024, fa 200 anys que es va estrenar la novena simfonia de Beethoven al Kärntnertortheater de Viena. Els experts en expliquen que Beethoven va portar més enllà els límits de la simfonia amb aquesta obra, introduint la veu humana en una simfonia per primera vegada amb un cor vocal… Continue reading La novena, una simfonia de cine
Com a pel·lícula, se li agraeix a Mamífera (Liliana Torres, 2024) que se surti de l’estil docu-realista que darrerament predomina en el cinema català i aposti per un format més clàssic de comèdia dramàtica o “dramèdia”. S’han treballat els diàlegs, les situacions i molt especialment la interpretació dels dos protagonistes Maria Rodríguez Soto i Enric… Continue reading Dones que no volen fills
Civil War (Alex Garland, 2024) arrenca amb una premissa interessant: una guerra civil als Estats Units i uns periodistes que intenten arribar a Washington per entrevistar el president a punt de ser enderrocat. La història se centra en dues fotoperiodistes, cosa que fa pensar que la pel·lícula parlarà sobre el seu paper com a documentalistes… Continue reading De què va ‘Civil War’?
Aquí us deixo apunts ràpids i idees disperses de les pel·lícules que he vist aquest any al Festival de Cinema d'Autora de Barcelona. Inauguració d'altura Vaig seure al segon pis de la sala Paral·lel 62 per veure Segundo premio, la pel·lícula d'Isaki Lacuesta que va i no va sobre Los Planetas, però que emociona com… Continue reading DA FILM FEST 2024
Per commemorar el Dia Internacional de la Dona, recomano una pel·lícula que m'agradaria reivindicar: Antonia's Line, de Marleen Gorris (1995), film holandès que, per cert, va guanyar l'Oscar a millor pel·lícula estrangera en una època no tan llunyana on encara eren poques les dones que assolien aquestes fites. Avançant-se dues dècades, Gorris va filmar una… Continue reading Dones que viuen en plenitud
A Secretos de un escándalo (en anglès, May December), Todd Haynes s’aparta del melodrama per endinsar-se en el drama psicològic sense abandonar un dels temes recurrents de la seva filmografia: les relacions d’amor “prohibides” ambientades en contextos domèstics. Des de Poison i Safe, les seves primeres obres, fins a la celebrada Carol, molts dels films… Continue reading Veritat, manipulació i simulacre
Sofia Coppola continua mostrant els grisos i negres que hi ha darrera els mons femenins de color de rosa, ara amb aquesta “biografia” de Priscilla Presley que compta amb el beneplàcit de la protagonista. Més que un biopic a l’ús, Priscilla és el retrat de la soledat d’una noia atrapada entre el somni de casar-se… Continue reading Malson en tons pastel
A 'La novena sinfonía' (1936) -també coneguda com a 'Acorde final'- hi trobem un Detlef Sierck anunciant l'esplendor melodramàtic que desplegaria als Estats Units, ja convertit en Douglas Sirk, nom amb el que signaria les indiscutibles obres mestres del gènere: Imitación a la vida y Solo el cielo lo sabe, entre d'altres. Rodada a l'alemanya… Continue reading L’acord final
Tenia moltes ganes de veure Maestro, la pel·lícula sobre Leonard Bernstein que dirigeix i protagonitza Bradley Cooper. No és un actor que m’apassioni, però he de reconèixer-li l’esforç per posar-se en la pell del director i compositor amb gran versemblança. La pel·lícula es ven com una gran història d’amor, la de Lenny amb la seva… Continue reading La crisi matrimonial del mestre
Un dels cursos de cinema que estic fent aquest trimestre a Casa Elizalde està dedicat a les dives de Hollywood. Cada sessió està dedicada a una de les grans estrelles femenines de l'època daurada, començant per Marlene Dietrich i passant per Marilyn Monroe, Joan Crawford o Rita Hayworth, entre d'altres. Una cosa curiosa que s'ha… Continue reading Madonna, l’última diva
Valeria Bruni Tedeschi rememora a “La gran juventud” (Les amandiers, 2022) el seu pas per l’escola de teatre de Les Amandiers de Nanterre. Aquest és un nou exemple d’autoficció que s’afegeix a una filmografia molt marcada per les seves experiències de vida, que s’entenen molt més sabent que és la filla mimada d’una família benestant… Continue reading La teatral vida de Valeria Bruni Tedeschi
M’agrada molt com la directora Joanna Hogg fa de la seva filmografia un gran metarrelat sobre la complexitat de re-elaborar les experiències familiars com a material cinematogràfic. Així es pot veure al díptic de The souvenir, a Exhibition o Archipelago, pel·lícules que hem pogut veure a la retrospectiva que el Da Film Fest ha dedicat… Continue reading Els fantasmes de Joanna Hogg
Cinema i altres urgències 