La realitzadora Carol Rodríguez Colás debuta amb Chavalas, una pel·lícula honesta, divertida, entranyable i emocionant, que ens parla sobre la relació que tenim amb els nostres orígens i també sobre l’amistat.
La seva protagonista és Marta, interpretada per l’actriu emergent Vicky Luengo. Marta és una fotògrafa que intenta obrir-se pas en l’univers artístic de Barcelona. Però la crisi la deixa sense feina i pis, i es veu obligada a tornar al seu barri, a Cornellà, a casa dels seus pares.
A Cornellà també es retroba també amb el seu grup d’amigues de la infantesa. Però els anys han passat i els objectius, ambicions i estils de vida han canviat. Per a Marta, tornar als seus orígens és vist, primer, com un fracàs personal. Mica en mica, anem veient com la protagonista aprèn a mirar el seu barri i la seva gent amb una mirada lliure de prejudicis, que la permeten reconciliar-se amb els seus orígens.
La pel·lícula arrenca amb un retrat irònic i caricaturesc de la Barcelona moderna, ridiculitzant l’esnobisme d’una part del sector artístic de la capital al que Marta intenta integrar-se, sense acabar-ho d’aconseguir. D’alguna manera, sembla que els seus orígens de barri li impedeixin accedir a un altre món cultural.
Quan torna al seu barri de Sant Ildefons, Marta tampoc s’hi acaba d’integrar, perquè ha desconnectar d’aquest territori i ja no se’n sent part. Serà gràcies a la seva mirada com a fotògrafa com anirà tornant a reconnectar amb el seu barri i la seva gent. En aquest sentit, el més interessant de Chavalas és com parla de com hem de reconèixer i acceptar els nostres orígens i, també, de com hem d’aprendre a mirar els altres amb uns ulls lliures de prejudicis per definir la nostra pròpia identitat.
Però sobretot, Chavalas es una bonica història d’amistat entre quatre noies que, malgrat les diferències, creen una xarxa de suport i solidaritat. Hi juguen un paper molt important les quatre actrius protagonistes -Luengo, Carolina Yuste, Elisabet Casanovas i Ángela Cervantes- que han aconseguit crear una forta química entre elles i una gran autenticitat.
Cinema i altres urgències 