Microteatre i altres formats que acosten el teatre a la gent

[Article publicat a la secció de tendència de la revista Valors] El Teatre Nacional de Catalunya acull, fins el mes d’abril, l’obra de Xavier Bobés Cosas que se olvidan facilmente. Es tracta d’una obra de petitíssim format amb un sol actor que té la peculiaritat de representar-se únicament per a cinc espectadors en cada funció.… Continue reading Microteatre i altres formats que acosten el teatre a la gent

Tres experiències de teatre de proximitat

Aquest mes de juliol he vist tres muntatges teatrals que d’alguna manera o altre juguen amb la proximitat amb el públic. Obres de petit format, drames i comèdies, representades en escenaris que no són els habituals, algunes en procés de construcció i totes ells amb els actors pràcticament a tocar, cosa que transforma l’experiència i… Continue reading Tres experiències de teatre de proximitat

Artificiosa seducció

Els directors de la nova fornada del cinema portuguès s’estan desvetllant com uns grans narradors d’històries, en el sentit més ampli de la paraula. El cas més paradigmàtic, tal i com podem comprovar aquests dies amb l’estrena de la seva trilogia Las mil y una noches, és el de Miguel Gomes: històries dins d’històries per… Continue reading Artificiosa seducció

El teatre com un acte d’amor

El teatre com un acte d'amor; aquella nostàlgia (txèkhoviana) dels temps que canvien; el teatre independent i arriscat vs el teatre comercial i de masses; la memòria que es perd; el teatre que penja, com titelles, d'un fil; la vida (i la mort) dalt de l'escenari. Quatre impressions ràpides al voltant de "Qui bones obres farà",… Continue reading El teatre com un acte d’amor