“Después de nosotros”: idees per debatre sobre la pel·lícula

Después de nosotros

Al taller Anem al cinema que imparteixo al Centre Cívic Fort Pienc, hem anat a veure i comentat la pel·lícula “Después de nosotros”, de Joaquim Lafosse. Aquestes són algunes de les idees que es van plantejar durant el debat. Espero que us engresquin a veure-la i pensar-la.

Sinopsi: Després de quinze anys convivint en parella, Marie (Bérénice Bejo) i Boris (Cédric Kahn) han decidit separar-se. Això és l’únic que tenen clar, perquè no són capaços d’arribar a un acord pel que fa a la gestió dels béns materials. Marie va comprar la casa on viuen amb les seves filles, però va ser Boris el que la va reformar. Però ell, per la seva situació econòmica, no pot permetre pagar-se un lloguer. Els dos van aportar alguna cosa en el seu moment, però com valorar-la ara, com decidir i posar-se d’acord?  

ASPECTES A DEBAT

Com mostrar el trencament d’una parella: La pel·lícula belga Después de nosotros parla de la descomposició d’una parella, sí, però en quins termes ho fa? Potser el títol original ens pot donar una pista: L’economie du couple. I és que el director Joaquim Lafosse ens mostra el final d’una relació a partir de la repartició de béns, un procés llarg i dolorós en el que afloren molts records, retrets i emocions de tota mena. Al director no li interessen tant les raons de la ruptura com tot el camí que hauran de recórrer abans de retrobar l’estabilitat de nou. Per això, potser, la casa, allò material, es converteix en un tercer protagonista, que amb la seva presència opressiva i agobiant, actua com a metàfora perfecta de la incomoditat de la parella que ha deixat d’estimar-se.

La casa, un espai opressiu: Per aconseguir aquesta sensació opressiva, Lafosse ha fet servir tres recursos molt eficaços. En primer lloc, ha decidit situar tota l’acció de la pel·lícula –exceptuant les dues seqüències finals- a l’interior de la casa. En segon lloc, amb els enquadraments de les escenes, sempre amb plans molts propers als personatges i deixant molt poc espai perquè el pla respiri, aconsegueix aquest efecte claustrofòbic. I per últim, la càmera en mà li permet seguir els personatges de ben a prop, pràcticament entrebancant-se amb ells, compartint el petit espai de la cuina, les habitacions i la sala d’estar.

La incomoditat: Hi ha moments a Después de nosotros de profunda incomoditat. Per exemple, la llarga seqüència del sopar amb els amics, amb la confessió de Marie, l’arribada de Boris i la baralla pública plena de retrets, ira i dolor. El paper de la mare de Marie, posicionant-se clarament a favor de Boris. L’aparició de la tasadora de pisos després del breu retrobament de la parella. I, per descomptat, la dramàtica escena que desencadena el final. Laffose mesura i dosifica la incomoditat, però ens la fa sentir en la nostra pell de la mateixa manera que la viuen Boris i Marie i totes les parelles que se separen.

La música com a bàlsam emocional: Sona poques vegades, però quan ho fa, la música adquireix una presència destacada i dramàticament molt efectiva. Sentim un fragment d’una sonata per a piano de Chopin després de la dolorosa escena del sopar amb els amics, una concessió que ens fa recuperar-nos emocionalment d’aquest moment tant intens; i sentim la cançó que ballen les nenes en una escena que intenta reconstruir la felicitat de la vida familiar que està a punt de desaparèixer.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s