Us vull recomanar la novel·la històrica “Francesca de Barcelona”, de Laia Perearnau, que més que llegir, he devorat. El llibre, guanyador del premi Néstor Lujan de novel·la històrica, està ambientat a la Barcelona del segle XIV i explica la història d’una dona que va lluitar per trencar les barreres que li impedien exercir la medicina en una època en que les dones només tenien permès fer de llevadores.
L’autora s’ha inspirat en un personatge de la vida real, Francesca Satorra, una dona que va ser multada i perseguida per exercir la medicina, però que finalment va rebre una llicència pel rei Joan I. Com ella, n’hi va haver algunes més a la seva època, que van ser metgesses pioneres.
La novel·la també fa un retrat viu de la Barcelona medieval, amenaçada per la pesta i per la pobresa i la desigualtat social. Especialment interessant és el relat del progrom de 1391 que va acabar amb la destrucció del call jueu, recreat amb detall, emocio i nervi.
També hi apareixen personatges històrics de la vida real com el llegendari lladre Lorenzo Rosso i el metge municipal Bernat Oriol. A més, novel·la també inclou una història d’amor i d’amistat molt bonica, que m’ha emocionat molt.
La recomanació per llegir aquest llibre a mi em va arribar a través de l’entitat Flora Catalana, amb els que he fet fa poc un curs d’història de la botànica. Parlàvem de les figures rellevants d’aquest camp a l’Edad Mitjana i va sorgir el nom de Hildegarda von Bingen, un personatge que també surt mencionat a la novel·la ja que va escriure diversos tractats de botànica i medicina.
“Francesca de Barcelona” descriu molt bé l’ús que es feia a l’època medieval de les plantes remeieres per curar diferents dolències. L’autora s’ha documentat molt per explicar amb cert detall alguns tractaments mèdics de l’època, cosa que vaig trobar molt interessant del llibre.
La Hildegarda, per cert, és un personatge al·lucinant que va destacar en diversos camps del coneixement com la medicina i la botànica, però també la música, la teologia i la poesia.
En les seves obres, Hildegarda descriu les propietats curatives de moltes plantes, com ara la menta, el romaní, la camamilla, l’espígol o la salvia. També va destacar pel seu coneixement de les propietats de les pedres i les seves aplicacions en la curació de malalties. Així mateix, Hildegarda va ser pionera en la utilització de plantes com a remeis per a trastorns de salut mental, com la depressió o l’ansietat.
El seu llibre més conegut sobre botànica és el “Liber subtilitatum diversarum naturarum creaturarum” (Llibre de les subtilitats de diverses criatures de la natura), en el qual descriu les propietats i usos medicinals de més de 200 plantes, així com de minerals, metalls i animals. Hildegarda va ser una de les primeres dones a escriure sobre botànica i medicina, i les seves obres van ser una font d’inspiració per a molts altres autors i científics.
A més, de la Hildegarda també es conserven altres obres escrites així com composicions musicals. Aquí una per si la voleu sentir.
Sobre aquesta religiosa que va ser una autèntica visionària i pionera, hi ha una pel·lícula molt interessant de la Margarethe von Trotta titulada Visión. La historia de Hildegard Von Bingen, amb la Barbara Sukowa en el paper principal.
Cinema i altres urgències 